Salta al contingut principal

montserrat te nom de dona o el gust per lo prohibit‏

les partícules de pols floten a traves del raig de llum que es cola per la finestra mig oberta i deixa en penombra l'habitació. les teves calcetes blanques, encara humides, resten tirades de camí on jeu el teu cos nu.
les puntes dels teus dits apuntant inerts cap el cel.

la meva mirada recorre tot el teu cos...el cabell desordenat que cobreix el teu coll esvelt, la pronunciada canal que et solca l'esquena de dalt a baix per on regalimen petites gotes de suor, les teves natges suaus i rodones, mig il·luminades i mig a l'ombra, allà on fa un petit plec amb la cuixa... recorro també el principi del teu cos, una cama recta i l'altre mig doblegada fins que fa un petit buit cap l'engonal, la pell encara mes suau a l'entrecuix i una taca de borrissol negre cobreix allò mes preuat, mes desitjat... el montgròs de montserrat...



els teus plecs

veiem agulles com dits, suem per les canals i a través dels matolls, com cabells desordenats, observem plecs, turons suaus i baumes rodones...estem al cor de montserrat i tot parlant i parlant,ens plantem al cim del montgrós...
que fem?, que no fem? doncs rapelem.

la griviola bella, via guapa, al cor de montserrat, ens exigeix, sobre tot al jesus, posar-hi atenció. encara que l'hi marquen una obligatorietat de V+, i tot hi estant "restaurada" amb parabolts, resulta una escalada obligada i exposada en algun tram i en algun altre, equipable amb algun alien i friend mitjà. recomanable per la via i per l'entorn.




la teva esquena


griviola bella
montgros de montserrat
230mt 6a friends i aliens
jesus i pau un dia prohibit

sempre ens agradarà allò mes amagat...allò mes desitjat...allò prohibit...

amor i pau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...