Salta al contingut principal

La Banda de Tako, Roca Narieda

El passat diumenge va tocar una escalada diferent, més exigent, més dura.
La Banda de Tako ja té fama de ser-ho, i si veus la ressenya dius "serà per tant?" Doncs diria que sí, és una via on cal escalar i apretar en més d'una ocasió.
Només la primera tirada ja et posa a to, es curteta però té prou ingredients per escalfar motors. La segona està molt ben assegurada, únicament el tercer clau està a punt de trencar-se, i és el pas més difícil.
Però l'escalada de debò no comença fins a la tercera tirada, un diedre-bavaresa preciós, però difícil, encara que força assegurat. La quarta tirada és la més cabrona, des del meu punt de vista, perquè només té una xapa, gairebé tocant a la reunió, com si d'un reenviament es tractés, però el tomàquet ve més amunt, un muret tot de preses romes, sobretot si ho intentes pel dret. Molt expo i gens fàcil.



Passos forçats a la primera tirada

El tercer clau de l'Ae de la cinquena tirada està a cal pistracs, per caçar-lo calen uns estiraments enormes. Més amunt, secció difícil a equipar. La sisena tirada torna a estar molt equipada i permet fer A0's si no vas sobrat en el 6b (jaja!), i la sortida és ben curiosa, penjant-se d'un Camalot nº3. I finalment, la setena i última tirada, té una segona meitat també difícil i a equipar, no saps mai si has de fer el cuc per dins o si és millor per fora...

Crec que vam posar tot tipus de friend de l'Alien negre fins al Camalot 3, i si portes el 4, també el podries col·locar en una de les fissures obertes de la 5ª o 7ª tirada. Tascons també vam fer servir.
Vam estar 5 hores per fer la via, el ràpel el vam fer per la Nifo, tot un luxe de dos parabolts grossos amb anelles en cada reunió. Amb 3 ràpels de 55/50/55 arribes gairebé a terra, al final desgrimpades una mica pel bosc.


Sisena tirada, la més difícil en lliure, però la més equipada

Resum:
La Banda del Tako, Roca Narieda, 18/7/2010
180 m d'escalada, màxim obligat 6a
Via força equipada amb claus i espits, però s'ha de completar amb un joc de friends complert i tascons
Cordada: Pau, Joan-Miquel, Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...