Salta al contingut principal

Ja hem posat tascons i friends!‏

Mics, migues,

Desprès de donar-vos la tabarra amb "jo vull una via per posar catxarros", finalment anem a fer la Casas Chani. El principal interessat em ve dissabte amb la necessitat d'estar a les 8 de la tarda a Barna, i clar, poques vies des-equipades pots fer amb 4 o 5 horetes! Doncs varem decidir fer la Casas Chani, via guapa i ràpida. Nomes tenia el dubte de com estarien els primers llargs desprès del últim despreniment, mes gros encara que el que ja havia modificat l'entrada de la J.Matas i la Casas. Vaig mirar les piades al refu de Sta. Sesi, d'uns que l'havien fet feia uns dies sense mencionar res especial.



julio

Tot pujant, coincidim amb una colla que també van al Serrat del Moro... "merda". Però no, van a un altre via. I casualment un d'ells em diu que va ser un dels que van reobrir o re equipar l'entrada allà per el 2005, perquè es pugui continuar accedint a aquestes vies.
La veritat es que han quedat dos llargs molt interessants, el segon millor que el primer. Posem algun tasco i algun friend que alternen amb els parabolts, i comencem contens la via. El primer es un V amb algun passet, mes atlètic que un altre cosa, amb la primera xapa lluny però fàcilment protegible. El segon ja es mes difícil. Comença en una canal ben dreta i equipada, i continua per una fissura que surt a la paret dreta del canaló. Aquí es posa molt vertical i mes. Esta cosit però entremig dels tres o quatre últims bolts surt algun pas obligat  que es pot trampejar tibant d'alguna peça que a mi em va aguantar. El Julio va volar dos cops, capficat amb la seva fal·lera juvenil, però finalment ho va treure en lliure. Jo ho vaig provar però amb un tast de segon ja vaig veure que no volia quedar-me sense braços al segon llarg. Potser es 6b+ o una mica mes.
A partir d'aquí, la Casas Chani de sempre, que no defrauda a cap montserratí. Diedres, flanquejos per rapisses, llargs de fissura inhumans de guapos però de V, flanquejos per sota sostres...
A mi casi em mola mes que la Más! I quan faig la Mas dic que em mola mes...



carles

"Casas Chani" amb la nova entrada "Casi Chana"
Julio i Carles
Posem alguns friend tascons i la fem amb cinc hores. Si hi aneu, potser val la pena començar a les 2 de la tarda. Nosaltres ens varem fotre de calor!

Apa, salut



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...