Salta al contingut principal

de xert a orlú

per aprofitar d'una altre manera un cap de setmana llarg, decideixo comprar la nova guia del luichy, i amb companyia de l'ester anar fent campanya per terres de castelló. no son poques les possibilitats d'aquestes terres, poca alçada però bona roca, bon clima i tranquil·litat, com a mínim les zones lluny de la capital, son qualitats a tenir en compte. una combinació de totxos a l'ombra pel mati, a mitja hora i escaig de casa, i un banyet de cossos adolorits a les cales encara verges de la serra d'irta, fan una combinació ideal per un dia d'estiu sense preocupacions ni estressos diaris. xert: zona de calcari amb bona roca, i sectors de diferent orientació i moltes mes possibilitats.



que coño esta pasando

com que només vaig poder enganyar al soloist perquè m'acompanyes dimarts a escalar, vaig enfilar el dilluns a la tarda cap a bolvir. sabedor de l'intensitat del sol a la dent d'orlú, i sota la previsió de turmenta que m'havia fet la sra paquita tot arribant a l'hort a buscar quatre bledes i uns tomàquets... "quan plou per sant pere regalat, plou quaranta dies seguits !!!" decideixo aixecar-me, com a bon alpinista, a les quatre trenta , per arribar a peu de via a les vuit del mati, i així poder escapar de la potencia de sol del migdia, i de la turmenta segura de la tarda.



gràcies a sant pere regalat

però...clar, si porta plovent cada dia des de el 13 de maig...la "rose", a la cara sudest, que es la que tenia intenció de fer, no es que estigues mullada...es que els primers llargs quasi be semblaven un riu...quina merda!! previsorament m'havia imprès el "panoràmic", i anar pujant, mirant les primeres seccions a veure que trobava mitjanament sec,em decideixo per la "i cal ana". sembla que aquesta, bastant mes curta i algo mes fàcil, estarà seca...seca a trams, perquè el segon llarg el vaig trobar com si acabes de ploure, i amb aquella negror dels líquens, que semblava que anés a caure a cada pas.



les fagedes d'orlú

la via esta prou bé , en la tònica de la dent, passets d'adherència amb algun passatge mes vertical i bon canto. bé per anar sol i entretenir-se un bon mati,però poder si vas acompanyat i vols justificar la patejada, convé mes fer una de mes llarga com la "ours en peluche" o la " alabets" en fi, que desprès de fer els 6+6 llargs i els 6+6 rappels, ja en vaig tenir prou, i tot tornant cap a barna ja dins del cotxe...collons amb el pere regalat, ja comença a ploure...

I cal ana
Dent d'orlú sudest
230mt V+ cintes,soloist,i dos cordes.
pau el 29/06/10: sant pau, i sant pere normal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...