Salta al contingut principal

Barranquisme a la Dent d'Orlú‏

Ben aviat estem pujant per el bosc que ens porta a la sud est de la Dent. "Això es un putu embut!" es la primera impressió al veure la tapia...

..Anem veien com comencen a créixer les nuvolades i tres voltors despistats fan espirals ascendents a tota hòstia...

...A les 12 trepitgem el fil de l'aresta i les boires pugen de la vall ràpidament,... Ja fa estona que l'ambient s'ha tornat inquietant i la visió del fil de l'aresta que continua fins amunt, endinsant-se al núvol, es espectacular.... un breu descans i comencem a rapelar..
.


A peu de via, cel net, temperatura dubtosament ideal...


... Estem al mig de la tapia i no veiem res mes enllà de 30 metres amunt o avall. Ja sabeu la sensació.
Quan el company desapareix rapel avall i em quedo sol, obscurs pensaments m'atabalen. Un llamp i un tro gairebé al mateix temps enceten el pastis. Estem dins del festival i comença a pedregar fort. El clatell se'ns m'enrampa de la por al veure'ns la pell de la cara blava cada cop que el llamp espetega. La temperatura cau en picat. Tiro les cordes a vall però estem just en el punt on la via va prop del torrent....les cordes rellisquen arrossegades per l'aigua que baixa per tot arreu, desapareixent en el riu.



Impressionant l'aresta somital...


L'idea es sortir d'allà, anar cap a la esquerra, a buscar una línea de rapels d'un altre via que veiem mes enllà. Començo baixar en mig d'una forta pedregada i em paro en unes repisilles per recuperar les cordes i treure-les del riu però a les tres o quatre braçades passa allò que no podia passar. I la corda es queda travada sota el torrent...



julio i carles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...