Salta al contingut principal

Via Mas Guasch al Puntal de l'Albarda

Dissabte vam fer la via Mas Guasch, al Puntal de l'Albarda, dalt de tot de la Plantació. Gran clàssica! Via que val molt la pena, segur que molts l'heu feta ja. I si no, ja sabeu... no us la perdeu!
Oberta l'any 1961, si no em fallen els càlculs, la via es va reequipar fa uns tres anys, substituint la majoria de les peces antigues per parabolts del 10. Queden força claus vells a l'Ae de la segona tirada, i també a la quarta. Donen molta solera a la via...
Vam voler fer l'aproximació des del Clot de la Mònica, és una bona patejada de gairebé dues hores fins a peu de via, esgarrinxant-se per tot arreu a l'últim tros, que és força salvatge, a la baixada des del camí de Sant Jeroni.

La primera tirada ja no és gaire expo, perquè sembla que hi han afegit més peces: vam trobar dos espàrrecs de parabolt (dels prims) amb femella després de la primera xapa, i abans de xapar aquesta hi pots posar un friend petit en un forat. Així que és aconsellable portar un parell de xapes recuperables, encara que nosaltres només vam fer servir un dels dos espàrrecs adicionals, que treu l'exposició sobretot pel segon.



el diedre en la seva esplendor

La via combina diedre-fissura amb placa de forma genial. L'Ae de la segona tirada es fa bé, però és recomanable portar un estrep, almenys pel primer. No obstant, la tirada estrella és, sense dubte, la quarta, un diedre de 30m que t'has de traballar de valent. Les xapes estan força separades, cal reforçar amb friends de totes les mides i/o algun tasconet mitjà. La cinquena i última tirada també és guapa, però només té algun passet curiós al principi, i el 6a de dalt no és obligat.

Baixar del Puntal no és gens trivial. Vaig cometre l'error de llegir només el principi i el final de la descripció ("Ràpel de 8 m.... baixar fins al camí de Sant Jeroni"), però la veritat és que entremig hi ha una bona grimpada fàcil però expo de III, que nosaltres fam fer encordats i posant algun que altre friend. Després es va carenejant per vàries agulles més, per buscar finalment un corriol de baixada, no gaire marcat, per bosc espès.

Resum:
Via Mas Guasch, 140 m 6a/V+/Ae, 5 tirades
Reequipada amb parabolts, però convé portar friends dels més petits (micros) fins al 3 del Camalot si es vol, i algun tascó opcionalment.
Nota: la ressenya només marca els parabolts nous, però hi ha molta més cosa posada.
Cordada: Joan B/Wolfgang; 12.6.2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...