Salta al contingut principal

Delfos

Mira com són les coses, diumenge vam repetir Montrebei. Portava un any o així sense anar-hi, i ara dos cops seguits.
La Delfos és una via també hiper- clàssica, de roca molt bona, i d'una continuitat notable, a pesar de'alguns flanquejos sense gran dificultat.

La ressenya del '89 del Luichy és bona pel que fa al traçat, però per lo demés, deixa força de desitjar. Els errors comencen en les indicacions dels metres de cada llarg, n'hi ha moltes que estan equivocades, per llargues o per curtes. Però el que més canta són les indicacions dels graus, pura coincidència. Hi ha cinquens que es passen bé i disfrutant, i d'altres que són 6a. I sobretot molta atenció a la penúltima tirada, que marca V+... i no té res que veure. Alguns diuen 6a+, altres 6b... jo evidentment no ho sabré dir, és una escalada desequipada i vaig tirar els llargs difícils de segon, i prou feines tenia amb els cinquillos!



wolfgang, l4

L'aproximació no és fàcil, nosaltres vam tirar avall fins gairebé al final de la feixa, on es troba un pas per pujar damunt d'ella. Es torna a remuntar, fins que s'estreny per una banda, i per l'altre hi ha un pati de més de 50m... després hi ha un altre tram de grimpada de II-III, per arribar a peu de via en una hora i mitja approx, sempre comptant des del Prat.

A la via hi ha llargs amb algun clau, la cinquena en té 3 o 4 i tot. Però ja va bé, perquè és molt poc definida, has de navegar força, i vigilar de no encigalar-te. La desena tirada també és ben curiosa, un mur desplomat que marca IV+, i que té unes bústies immenses.
Les reunions estan equipades amb un clau o fins i tot dos, però alguns d'ells són realment rònecs!



josep, l8

Vam fer servir material de tot, sobretot friends, dels més petits fins al Camalot del 4. I van molt bé... També algun tascó, força cintes llargues i bagues per arbres. Atents també a l'última tirada: és molt sinuosa. "Ojo al roce..."

La baixada també és llarga, cosa d'hora i mitja, en ple sol...

Resum:
30.5.2010, Via Delfos (Montrebei)
450m V+/6a(+)/A0/A1 (si saps interpretar això, ets un autèntic artista!)
Companys de cordada: Josep i Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...