Feia dies que teníem ganes de tute, de fer metros i de fartarnos de escalar. Per l'ocasió i buscant la fresqueta ens decidim per aquesta via, que oferta 1.100 metres. Ja imaginem a priori que, amb el segell de la casa i a on està ubicada, el tipus de roca ha de ser una mica especial, quan no discreta o molt discreta. Forma part del joc, oi?
sempre imponent
Tenim la mala sort o bona, segons es miri, de despistarnos per entrar al gran sòcol i varem anar a petar justament a l'aresta, a sobre d'ell. Vaig estar temptat de suggerir-li al company de fer-ne un ràpel fins el sòcol i agafar la via des del principi. Encara que recordant la piulada de Gatsaule quan la van fer, de com els hi van decaure els ànims en aquest llarg, la decisió va estar unànime; tirem...
Es poden diferenciar tres parts per aquesta via, en funció del traçat i també per el seu caràcter. Fins al dit d'en Riambau arribem frescos, tot i que el cinquè llarg ens fa treballar de valent, uns passets de cinquè+ ben apretats, uns aceraments i bona roca. La resta fins al dit...., pixi, paxa.
Un cop a la gran cornisa, passem l'Estasen i hem de baixar fins a la mateixa canal d'en Riambau, on comença la segona part que ens durà fins al cim de l'esperó Barrufets, en vuit llargs. A partir d'ací, cal treure tots els mitjans requerits per a una bona navegació i paciència amb la roca. Això si, ens delitarà amb un parell de llargs guapos i amb alguna sortida d'ulls de les òrbites, en veure alguns espits i flors de pitons roïns.
passatges amb bon ambient
Ja a la darrera part es per arribar a la Trona i l'iniciem aquest tram, amb un ràpel de 22 mt. que ens durà fins al costat de la cova. Farem alguns malabarismes per, encara en el mateix ràpel, flanquejar i pujar fins a la cova on tenim la R amb dos espits i un parabolt. D'aquí arrenca un desplom en A2 per sortir per un diedre amb una flor de pitons, que fa pena. Però això o res... .De les cinc tirades que tenim en aquesta part, el millor llarg és la fissura i la xemeneia de la Trona. Trampejant acerant i en lliure, bastant dur, i per les postres, part de la xemeneia mullada i una sortida d'allò espectacular. La mateixa sensació de quan érem petits i des de la nostra trona veiem el terra molt lluny. Un curt llarg més que ens deixa al collet, foto de rigor, unes barretes i au!, toca patir la baixada per la tartera.
arribant a la trona
Material: aliens, camalots i empotradors
Sant Joan 2010, Santi i Jesús
sempre imponent
Tenim la mala sort o bona, segons es miri, de despistarnos per entrar al gran sòcol i varem anar a petar justament a l'aresta, a sobre d'ell. Vaig estar temptat de suggerir-li al company de fer-ne un ràpel fins el sòcol i agafar la via des del principi. Encara que recordant la piulada de Gatsaule quan la van fer, de com els hi van decaure els ànims en aquest llarg, la decisió va estar unànime; tirem...
Es poden diferenciar tres parts per aquesta via, en funció del traçat i també per el seu caràcter. Fins al dit d'en Riambau arribem frescos, tot i que el cinquè llarg ens fa treballar de valent, uns passets de cinquè+ ben apretats, uns aceraments i bona roca. La resta fins al dit...., pixi, paxa.
Un cop a la gran cornisa, passem l'Estasen i hem de baixar fins a la mateixa canal d'en Riambau, on comença la segona part que ens durà fins al cim de l'esperó Barrufets, en vuit llargs. A partir d'ací, cal treure tots els mitjans requerits per a una bona navegació i paciència amb la roca. Això si, ens delitarà amb un parell de llargs guapos i amb alguna sortida d'ulls de les òrbites, en veure alguns espits i flors de pitons roïns.
passatges amb bon ambient
Ja a la darrera part es per arribar a la Trona i l'iniciem aquest tram, amb un ràpel de 22 mt. que ens durà fins al costat de la cova. Farem alguns malabarismes per, encara en el mateix ràpel, flanquejar i pujar fins a la cova on tenim la R amb dos espits i un parabolt. D'aquí arrenca un desplom en A2 per sortir per un diedre amb una flor de pitons, que fa pena. Però això o res... .De les cinc tirades que tenim en aquesta part, el millor llarg és la fissura i la xemeneia de la Trona. Trampejant acerant i en lliure, bastant dur, i per les postres, part de la xemeneia mullada i una sortida d'allò espectacular. La mateixa sensació de quan érem petits i des de la nostra trona veiem el terra molt lluny. Un curt llarg més que ens deixa al collet, foto de rigor, unes barretes i au!, toca patir la baixada per la tartera.
arribant a la trona
Material: aliens, camalots i empotradors
Sant Joan 2010, Santi i Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada