Donat que el dia no donaría per més ens deicidim per la serra de Sant Joan, arribem amb alguns entrabancs, a les dotze a sota del nostre objectiu.
Avistem des de la pista el marcat esperó i el contrafort que segons la resse de Ferran Rodríguez, ens ha de donar la entrada a la Liron KZ. Sense aquesta segurament seria una feina complicada localitzar-la.
L2. una gozada
A peu de via i en veure la placa d’entrada, donen ganes d’atacar. intens i difícil.
Al segon llarg, (el coralino), un bon aleje al primer bolt, una petita travessia a esquerra que ens resulta un pèl expo i un díedre a equipar, et deixa satisfet.
pau a L2
Ataca JM el tercer i amb un desplom força pronunciat amb tres passos d'artifo, que els lolos fan en lliure, i placa de cinquè apretat. Comentem de com ens agradaría veure com ho fan.
j. miquel a L3
Llarg de tràmit fins a la feixa d'uns cinquanta metres.
I el quart, uiiiiii el quart. I pensar que vam estar a punt de baixar de R3. Recerca d’un pitó en terreny d’aventura per situar-se a sota del desplom, només disposem de dos bolts per superar-lo, haurem de sortir entre dues fissures a equipar i encara desploma una mica. Per acabar d’arrodonir el llarg, sortim a la esquerra i la resta adherència entre canalillas, tipus sal de frutas. Tot un divertimento.
wolfgang a L4
per baixar, varem descartar rapelar per la via (tot i que ho recomanen). Rai, tenim dues opcions més per baixar d’allà. En el que ningú va caure es que la vessant nord estaria tant nevat. Ja només quedava una opció, fer-ho per la canal del Pont de la Roca. Entre ràpels i recerca del camí adequat varem estar prop de dues hores. descens entretingut, més si pares a veure el pont i fotos de rigor.
Per celebrar-lo varem fer unes pintes al Portal d'Organyà i de pas una visita al poble, que va ser d’allò mes enriquidor.
tot plegat, com sempre, un dia ben aprofitat i de bones vibracions.
Liron KZ, segons ressenya de Ferran Rodríguez
23-01-10. serra de sant joan/montanisell/liron KZ
Wofgang, Pau, Joan Miquel i Jesús.
Avistem des de la pista el marcat esperó i el contrafort que segons la resse de Ferran Rodríguez, ens ha de donar la entrada a la Liron KZ. Sense aquesta segurament seria una feina complicada localitzar-la.
L2. una gozada
A peu de via i en veure la placa d’entrada, donen ganes d’atacar. intens i difícil.
Al segon llarg, (el coralino), un bon aleje al primer bolt, una petita travessia a esquerra que ens resulta un pèl expo i un díedre a equipar, et deixa satisfet.
pau a L2
Ataca JM el tercer i amb un desplom força pronunciat amb tres passos d'artifo, que els lolos fan en lliure, i placa de cinquè apretat. Comentem de com ens agradaría veure com ho fan.
j. miquel a L3
Llarg de tràmit fins a la feixa d'uns cinquanta metres.
I el quart, uiiiiii el quart. I pensar que vam estar a punt de baixar de R3. Recerca d’un pitó en terreny d’aventura per situar-se a sota del desplom, només disposem de dos bolts per superar-lo, haurem de sortir entre dues fissures a equipar i encara desploma una mica. Per acabar d’arrodonir el llarg, sortim a la esquerra i la resta adherència entre canalillas, tipus sal de frutas. Tot un divertimento.
wolfgang a L4
per baixar, varem descartar rapelar per la via (tot i que ho recomanen). Rai, tenim dues opcions més per baixar d’allà. En el que ningú va caure es que la vessant nord estaria tant nevat. Ja només quedava una opció, fer-ho per la canal del Pont de la Roca. Entre ràpels i recerca del camí adequat varem estar prop de dues hores. descens entretingut, més si pares a veure el pont i fotos de rigor.
Per celebrar-lo varem fer unes pintes al Portal d'Organyà i de pas una visita al poble, que va ser d’allò mes enriquidor.
tot plegat, com sempre, un dia ben aprofitat i de bones vibracions.
Liron KZ, segons ressenya de Ferran Rodríguez
23-01-10. serra de sant joan/montanisell/liron KZ
Wofgang, Pau, Joan Miquel i Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.