Salta al contingut principal

teràpia de IV‏

dolences musculars, psicològiques o d'estrès postparet, ens obliguen a dur a terme una teràpia de quart en grup, per poder-nos il·luminar i riure una mica, que es el que mes convé.

aixecar-nos tard, fer un bon esmorzar a la terrassa del bar i anar xerrant forma part de la teràpia. exposem les nostres pors, els nostres desitjos...i la terapeuta...ens porta la compte de l'esmorzar! que hi farem... haurem de seguir el curs de la teràpia.

no se si feia 248 o 249 anys que no trepitjava els corriols i canals d'agulles...desprès de arrossegar-nos per multitud de parets i rocs de diferents indrets, agulles no ha perdut res del seu encant. les roques arrodonides banyades per un sol de tardor...les seves canals humides i fosques...tot un plaer pels sentits!



ítaca saca gran

el joan miquel i el jesus es posen a la ítaca de la saca gran, un passets d'artifo d'expansió, els condueixen a un llarg de V+ finet,finet, a on al pur estil aresta brucs has de sortir confiant que algun dia trobaràs la següent xapa...

l'ester i jo, aprofundim a la teràpia, assolint l'agulla de l'arbret per la om mani padme um (que es la mantra mes famosa del budisme, i jo sense saber-ho) per aconseguir la total il·luminació, a mida que anem deixant enrere la multitud de químics pels que em passat la corda...



agulla de l'arbret

per arrodonir el treball en grup, ens casquem una cerveseta a peu del refu, rient i fumant (només,jo) mentre el sol de mitja tarda es va apagant, i el palès descens de la temperatura ens diu...au va, foteu el camp, que demà es dilluns i s'ha de anar a treballar...putes obligacions!!!

ítaca
saca gran V+ a1 cintes i estreps
joan miquel i jesus

om mani padme um
agulla de l'arbret V només cintes
ester i pau

el 15 de novembre de 2009

amor i pau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...