Salta al contingut principal

La meva primera ferrada‏

Diumenge vaig fer la meva primera ferrada de la meva vida. Jo tenia moltes ganes i estava molt nerviosa, anava fent saltirons per tot arreu.
Varem sortir del cotxe caminant per un corriolet fins un collet, a on varem començar a baixar fins una cadena a on el Marc, la Clara i l'Ester ens van deixar d’acompanyar.
 



Va ser molt divertit, primer el papa em va explicar com es posaven els mosquetons al cable, encara que ja ho sabia per les vagades que havíem anat als parcs dels arbres. El primer troç era bastant fàcil i si miraves cap avall, no feia gaire por. Una mica abans d’arribar al pont, que era molt curt, em feia una mica de por, perquè la paret estava una miqueta cap enrere. Quan varem passar pel pont, el papa em va fer una foto asseguda i em var dir que ja quedava poc per arribar al cim. L’ últim troç, m’ho vaig passar molt bé, però pensava que no s’acabava, i resulta que ja havíem arribat a dalt.




Quan érem al cim, varem veure a l'Ester amb el Marc i la Clara molt petitons a on vam deixar el cotxe, i ens vam cridar i saludar !!!
Desprès mentre baixàvem, ens vam adonar d’una cosa molt curiosa, i era que els arbrets del costat del camí, estaven gastats de les mans de les persones que baixen de la ferrada.
Finalment varem arribar al cotxe i molt contents varem anar a dinar .  





Ferrada de L'Empalomar - Vallcebre
Berta i Pau Tetuà

Berta Tetuà


Del papa:
Agraïments a la gent de www.imparables.cat  companys de Rubí, per aquesta curteta però intensa ferrada, que excel·lenment equipada es ideal per iniciar la canalla al mon vertical sense que arribi a cansar. Salutacions.

amor i pau

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...