alguna antiga polemista la podria classificar d’aquell tipus de via per impressionar a la novieta, algun nou comentarista preguntar per l’etimologia del seu nom o la raresa dels seus llangardaixos(llargandaixus pirinencus)fins i tot aquell vell mariner la recomanaria repetir amb el teu novell company escalador...
a la fi, la supersé, una de les primeres vies obertes a la est de la dent d'orlú ha esdevingut una clàssica de dificultat assequible i assegurances justetes.
com la majoria de vies de la muntanya, monòtona escalada d’adherència, salpicada d’un parell de sostrets per amenitzar la velada. encara que, això si, amb un marc incomparable de muntanya, el qual desprès d’unes quantes vies a la paret no em canso mai de contemplar...
superester
només comentar que varem trepitjar un percentatge elevat de plaques mullades, ja que va ploure el dia abans, i que en algun del llargs mes difícils (6a) ens va fer entrar una mica el "riure"
dent d'orlú cara est - SUPERSE
400mt 6a només cintes
ester i pau, lo cinc del setembre del zeronou
amor i pau a la muntanya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.