El diumenge varem estar escalant a Roca Narieda amb en Pau, fent una clàssica rostollenca, la Xelo-Bam, o algo així. Jo no se si es que feia molt que no escalava (la Raiers!) o que, però amb els anys m’ho empasso tot i a sobre em va agradar!
Es un espero molt marcat que puja recargolant-se entre el nord i l’oest, amb bons passatges verticals de calcari de qualitat, alternats amb trams de "walkink garden" que curiosament estan alternats amb els llargs guapos. "Casualment" em van tocar a mi, no diré quins, desprès de la tècnica sospitosa de despìste d’en Pau al inici de la via ("comences jo?" "va, ja començo tu").
Nomes el llarg mes potent trenca aquesta alternança injusta i ofereix un llarg de 5 c+ i Ae que em recorda lo fluix que estic. Com no duia pedal, li dic al Pau, al mes pur estil "bocamoll" que "doncs ho fem amb lliure i ja està....".
Per la boca mor el peix, però tot i saber que era una "bocamolla", afrontem els passos amb l’ànim dispost. El primer 5c, nosaltres l’acotem com a "5C+ plus", per allò de no pujar-ho massa de grau, que no fa valent.
Derrapant per el 5c+mes arribo al Ae i en lliure, es a dir, amb total llibertat, de "baga faig pedal", trepitjo fort el cintaju i vaig caçant parabolts i pitons fins a la R. De tant en tant acaricio la roca per recordar que pertanyo a aquest mon, fins hi tot la sortida de l’ultima xapa, has de fer un parell de passets de 5 d.
Un cop al cim de la via ens espera un passeig fins al cim de la roca Narieda, i un agradable volta fins al carro.
Tot plegat una jornada agradable que comença amb un bon esmorcar a Ponts.
Carles Canós Astort
Es un espero molt marcat que puja recargolant-se entre el nord i l’oest, amb bons passatges verticals de calcari de qualitat, alternats amb trams de "walkink garden" que curiosament estan alternats amb els llargs guapos. "Casualment" em van tocar a mi, no diré quins, desprès de la tècnica sospitosa de despìste d’en Pau al inici de la via ("comences jo?" "va, ja començo tu").
Nomes el llarg mes potent trenca aquesta alternança injusta i ofereix un llarg de 5 c+ i Ae que em recorda lo fluix que estic. Com no duia pedal, li dic al Pau, al mes pur estil "bocamoll" que "doncs ho fem amb lliure i ja està....".
Per la boca mor el peix, però tot i saber que era una "bocamolla", afrontem els passos amb l’ànim dispost. El primer 5c, nosaltres l’acotem com a "5C+ plus", per allò de no pujar-ho massa de grau, que no fa valent.
Derrapant per el 5c+mes arribo al Ae i en lliure, es a dir, amb total llibertat, de "baga faig pedal", trepitjo fort el cintaju i vaig caçant parabolts i pitons fins a la R. De tant en tant acaricio la roca per recordar que pertanyo a aquest mon, fins hi tot la sortida de l’ultima xapa, has de fer un parell de passets de 5 d.
Un cop al cim de la via ens espera un passeig fins al cim de la roca Narieda, i un agradable volta fins al carro.
Tot plegat una jornada agradable que comença amb un bon esmorcar a Ponts.
Carles Canós Astort
Bona piulada! Jo també vaig trobar algun dels 5cs de linici i també més amunt de plus plus! Saluit i bona roca
ResponEliminate veo muy bien tio esta muy guapa esa via dejo mi meil para que lo sepais manuto6@yahoo.es
ResponEliminaEiiii, mola ver comentarios de la piada! Osea, la gente se lo lee, tio!! Bueno, gracias a los dos por el coment. Toly, escribe tu tambien algo, no???
ResponEliminai tan que la gent ens llegim les piulades! Aquest és un blog de referència pels que ens agrada la via llarga. Aprofito per felicitar el que el fa possible i els piuladors.
ResponElimina