Del mateix estil que la ja clàssica ‘Postres de músic’, però més curta, atlètica i fàcil (diria que la ressenya original està sobrevalorada). De totes maneres molt maqueta, amb bona roca i ben trobada. Magnífic el pas per superar la diagonal de sostres: vas travessant i mirant el gran desplom que domina, imaginant com es pot superar allò sense penjar els estreps, no t’esperes la solució final de IV... També original el sistema de protecció, sovint amb ponts de roca i sabines (esporgada massiva que revolucionaria fins i tot a l’últim dels funcionaris de Medi Natural)
Roca Narieda (foto J. Jover)
Dues sortides possibles. La de la dreta, per un mur fissurat i pel meu gust la més reeixida, constitueix el tram més difícil i sostingut (pas de 6a). La de l’esquerra (6a segons la resse original, però segurament no passa de 5+), per un díedre evident amb algun bloc que és evident que algun dia saltarà, també està bé i estalvia un llarg.
La primera vegada que la vam fer vam sortir per la dreta amb 10 llargs, aquest cop hem volgut provar la sortida esquerra i n’hem fet 9. Tot posat, però es poden agafar 2/3 tascons i 2/3 friends per si es vol reforçar algun pas. Els 400 m. de recorregut ens demanen 4 h escasses d’escalada.
Café, copa i puro (foto J Jover)
joan
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.