Ahir vaig tenir l’oportunitat de fer aquesta via clàssica, que fa molt de temps tenia pendent i no trobava mai el moment. A peu de pista molta tranquil•litat, un únic cotxe, i eren en Pau i el Carles! Ells tenen com a objectiu la Niltina, i després d’una curta xerrada aparquem també per pujar cap a la paret. A baix, a les fondalades, feia força fred (gebre i tot en algun punt prop de Balaguer), però aquí dalt fa una temperatura divina, fins i tot calor. I un sol esplèndid!
La via és coneguda per la majoria de la gent escaladora, la web està plena de blogs, així que no m’estendré gaire en repetir el que s’ha dit en altres lloca. Només quatre comentaris:
Per pujar al peu de via s’ha de superar un sòcol, nosaltres ho vam fer encordats des de la vertical de la mateixa via (pel dret! què xulos...). La primera tirada és molt guapa, comença amb una fissura-bavaresa, amb dos claus de l’època. Després hi ha una barreja entre burins i espits, la majoria d’ells en molt bon estat o nous, passatge de mur vertical amb molt bon canto sempre, però que infla els braços.
Segueixen tirades de tot tipus, plaques de bon canto, petits desploms atlètics, algun tros de díedre, plaques d’adherència pura, un murs desplomat d'artifo... i gairebé sempre amb roca excel•lent, tret d’algun tram curt de poca importància.
Els espits de la 8ª tirada on t’has de penjar amb l’estrep ballen força, a mi em va destrempar una mica, ja que la resta de l’equipament està en força bones condicions. I el cargol d’un dels dos espits de la mateixa reunió 8 es pot treure amb la ma. L’ultima tirada compensa aquest petit defecte cosmètic amb una entrada desplomada potent i ben protegida, abans d’arribar a una llastra sòlida que s’escala finalment per damunt.
De material vam fer servir puntualment algun friend del semàfor d'Aliens i Camalots de 0,75 i 1.
Ens vam entretenir en alguna tirada més del compte, començant ja a la primera reunió. De tal forma que uns nois que van arribar una mica més tard que nosaltres i que volien fer la mateixa via, es van veure obligats a esperar i esperar i esperar... fins que es van desesperar i van desistir d'anar darrera nostre. Des d'aquí els voldríem donar les gràcies per la seva paciència i la seva actitud més que respectuosa, tarannà que desgraciadament no abunda tan com ho hauria de fer. A més a més, ens van recuperar una baga que ens va caure durant una de les maniobres, i ens la van deixar amagada al nostre cotxe: quins cavallers! No sabem com es diuen, però sí sabem que són de Sabadell i que escalen força a Sant Llorenç, i penso que també coneixen el PGB de Terrassa. Així si llegissin aquesta piulada o algú els coneix, deixeu un comentari en aquesta secció sisplau, els voldríem convidar almenys a fer una birra!
Resum:
Via Redrum, Cap del Ras, Àger, 17.10.2009
275m, V+/A1e obligat
Material: friends petits i mitjans fins al num. 1
Cordada: Neus/Wolfgang
La via és coneguda per la majoria de la gent escaladora, la web està plena de blogs, així que no m’estendré gaire en repetir el que s’ha dit en altres lloca. Només quatre comentaris:
Per pujar al peu de via s’ha de superar un sòcol, nosaltres ho vam fer encordats des de la vertical de la mateixa via (pel dret! què xulos...). La primera tirada és molt guapa, comença amb una fissura-bavaresa, amb dos claus de l’època. Després hi ha una barreja entre burins i espits, la majoria d’ells en molt bon estat o nous, passatge de mur vertical amb molt bon canto sempre, però que infla els braços.
Segueixen tirades de tot tipus, plaques de bon canto, petits desploms atlètics, algun tros de díedre, plaques d’adherència pura, un murs desplomat d'artifo... i gairebé sempre amb roca excel•lent, tret d’algun tram curt de poca importància.
Els espits de la 8ª tirada on t’has de penjar amb l’estrep ballen força, a mi em va destrempar una mica, ja que la resta de l’equipament està en força bones condicions. I el cargol d’un dels dos espits de la mateixa reunió 8 es pot treure amb la ma. L’ultima tirada compensa aquest petit defecte cosmètic amb una entrada desplomada potent i ben protegida, abans d’arribar a una llastra sòlida que s’escala finalment per damunt.
De material vam fer servir puntualment algun friend del semàfor d'Aliens i Camalots de 0,75 i 1.
Ens vam entretenir en alguna tirada més del compte, començant ja a la primera reunió. De tal forma que uns nois que van arribar una mica més tard que nosaltres i que volien fer la mateixa via, es van veure obligats a esperar i esperar i esperar... fins que es van desesperar i van desistir d'anar darrera nostre. Des d'aquí els voldríem donar les gràcies per la seva paciència i la seva actitud més que respectuosa, tarannà que desgraciadament no abunda tan com ho hauria de fer. A més a més, ens van recuperar una baga que ens va caure durant una de les maniobres, i ens la van deixar amagada al nostre cotxe: quins cavallers! No sabem com es diuen, però sí sabem que són de Sabadell i que escalen força a Sant Llorenç, i penso que també coneixen el PGB de Terrassa. Així si llegissin aquesta piulada o algú els coneix, deixeu un comentari en aquesta secció sisplau, els voldríem convidar almenys a fer una birra!
Resum:
Via Redrum, Cap del Ras, Àger, 17.10.2009
275m, V+/A1e obligat
Material: friends petits i mitjans fins al num. 1
Cordada: Neus/Wolfgang
La foto de la Neus, espectacular, eh! Es veu una placa verdoniana de roca 10 amb un Alien intimidador que deu ni do!
ResponElimina