Salta al contingut principal

patir o no patir, aquesta es la qüestió‏

 ja vaig patir prou a l’avi de la mel o a la satèl•lits del desig...em nego a enfilar-me a l'absurdistan. 6b-6c-7a a mig equipar...

no estic al nivell !!! convenço al dani de posar-nos a la revolta dels nyerros.

a la revolta, generosament equipada als trams mes difícils, només ens cal algun petit friend per allò de no deixar gaires metres en algun tram fàcil però de roca dubtosa.

el primer llarg, curt i massa difícil (7a) es pot trampejar sense dificultats. el segon amb un pas de sortida de 6a, no caiguessis pas a sobre el company que el faries mal, es un llarg superb i mantingut de 50mt sobre les típiques ratlles diagonals del peladet , un llarg "10". el tercer te dos murets de la mateixa tònica(V+), alternat amb algun tram de roca mes fàcil i discreta i l’últim, com per canviar de tònica ,acaba sortint per un diedret molt guapo que es va posant 'tieso' fins un passet que escup una mica  enfora, 6a d’aquells que a montrebei serien V+ sense equipar ,però que aquí pots apurar tranquil•lament per la seguretat dels abundants parabolts.

nosaltres varem baixar per la mateixa via (el primer ràpel queda una mica mes amunt de la sortida), en tres ràpels fins la R1 de la festa del paca (2 xapes sense instal•lació) ja que el tercer ràpel de la via queda bastant en diagonal.


encara que no hi hagi proves gràfiques, us juro i perjuro que varem acabar la via...




 

peladet de baix

LA REVOLTA DELS NYERROS

170mt 7a (6a obl.) cintes i algun friend petit

dani i pau el 19 de setembre de l’any dels brots verds


amor i pau amb recança pels que van xuclar abans de la crisi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...