Salta al contingut principal

Via Cherokee Express, Canalda

Aquest diumenge passat vam provar aquesta nova via a Canalda, de la que ja teníem alguna bona referència. La ressenya la trobareu a ONACLIMB, on explica també l’aproximació.
La via està generosament equipada amb parabolts grossos de qualitat. Sempre estan a prop quan el grau apreta, la roca generalment és molt bona, tret d’algun bloc que encara demana sanejament. A mi, el tipus d’escalada em recordava molt Riglos, amb les seves panzas, i la roca una barreja entre Collegats i Vilanova.


Cherokee Express - vista paret

La via és una mica sinuosa, sobretot la primera i tercera tirada, la qual cosa aconsella utilitzar força cintes llargues. No obstant això, arribar a la primera reunió em va costar molt pel frec de les cordes.
A nosaltres ens va agradar molt la via, malgrat les nombroses denúncies sobretot dels locals "per sobreequipament", perquè ofereix la possibilitat d'escalar en aquesta paret per aquells que no tenen les habilitats necessàries per la resta de les vies, pel que sembla.
Això del sobreequipament és molt relatiu, suposo que si un crack d’aquests que ho fan tot a pèl troba més de dues xapes per tirada ja li en sobren... però els que no som tant valents, ja ens va bé així.
 


Cherokee Express L3

Llàstima que queda una mica curta! Un parell o tres tirades més... No obstant, els braços queden força cansats també amb les 4 tirades que té.
Vam rapelar la via amb cordes de 50, l’últim ràpel (des de R2 fins a terra) hi arriba pels pèls.

 


Cherokee Express L4

Resum: Canalda, 13/9/2009, via Cherokee Express. Màxim en lliure 6b, màxim obligat 5+ aprox.
Tot equipat amb parabolts de 10 mm, reunions amb dos parabolts amb anella cadascú. Vam posar un Alien groc, però no era imprescindible.
Via molt recomanable.
Companys de cordada: Lurdes (gràcies per les teves fotos) i Wolfgang

Enhorabona a l’aperturista!

Comentaris

  1. Aixó de sobreequipada es molt subjectiu,ha nosaltres no ens ho va semblar pas, ja que en els trams fàcils n´hi ha algun aleje, els parabolts no sempre estan tan aprop, només en els trams de 6b o 6a , que sort que hi son! , o en els trams de roca no tant bona com el primer llarg, que quan la va obrir l´Indi segur que es queia tot. total una via molt currada, pero que potser desentona una mica amb les seves veines. Sort que està en un racó de la paret poc explotat i no molesta a les altres vies més agoserades. Però res a criticar, es una via oberta per baix i en solitari, deu n´hi do la feinada que s´ha fotut, es quelcom que s´hauria de valorar també.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...