Salta al contingut principal

Paret de l'Aeri. Via Trollryggen 90‏

Aquest any la diada va ser molt profitosa per nosaltres, la vam estar penjats tot el dia a la Paret de l'Aeri.
La via escollida va ser la Trollryggen que ja vam intentar altres ocasions però per una raó o per un altre sempre ho deixàvem estar a la Plaça Catalunya i sortíem per la David-Aparicio-Baró.
La via comença a la esquerra de la dels Sostres amb tres llargs de 6b+, 6b i 6a que ens deixen als peus dels llargs veritablement 'chungos'.

Aquest cop el Santi agafa amb empenta el primer del llargs, un 7a+ de 50m que poc a poc va treien i ens enfila en mig del vuit. Una vegada a la reunió i veient la dificultat i llunyania de les assegurances en alguns punts, amb fa rumia força si el meu 'coco' hem permetrà fer el següent llarg. A la fi penso que aquest cop el esforç fet per el Albert no es pot llença per terra i començo el curt llarg de 25m i 6c.

Penso vam encertar amb el dia perquè veient l’últim llarg amb trams de roca discreta, dues de les xapes doblegades i 50m de 7b un altre dia haguéssim sortit corrent.
L'Albert la agafar amb molt esperit de lluita i pas a pas arriba a la ultima reunió, jo mentre pujo de segon amb pregunto com punyetes a fet alguns dels trams per la qualitat de la roca i la dificultat que acollonia.

A la fi arribem a Santa Cecília pràcticament cansats i de nit, donant per tancat un objectiu de fa molt temps.

 


Paret de l'Aeri
Via Trollryggen 90  265m  fins a 7b (6b obligat)
Albert i Martí (11 de Setembre del 2009)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...