Em sembla que.. , crec recordar... , fem una llambregada en aquest revolt.....
Així de perduts anàvem un cop havent parat a Queralbs al bar ‘exis i exis’, a fotre’ns el sagrat esmorcar.
No és el primer cop que visitem la Dent d’en Rosell i com ja coneixíem l’accés des de Queralbs, provem de fer-ho per la pista que puja a Font Alba, creiem que serà més fàcil i ràpid, Si mes no, el desnivell és mínim. No tenim mes referències que les que hem llegit per la xarxa de les encigalades de la gent per la aproximació. Anem pendents del que el nostre pobre disc dur, una mica senil, ens va dictant. I home, no és difícil de trobar, però s’anà de saber. 
En un revolt ampli i a esquerra abans de Font Alba vam prendre com a referència un corriolet que planejava en direcció Est i cap a una petita agulla molt visible en una carena tota despullada d’arbres. Des d’aquesta divisem un llom i amb tres agulletes mes petites que la primera. Passem entre elles, per anar fins el darrera carena que ja pertany a la Dent. Cal davallar la carena fins a una corda fixa que ens deixa en una mena de prat penjat. A una cinquantena de metres trobem la gran rampa i que caminat, ens deixa a peu de paret.
Referent a la via, dir que és maca i molt ben trobada, bona roca, dificultat acceptable, assegurances justes però amb facilitat de posar-ne més, entorn preciós, molt bon temps, temperatura perfecta. I tot això amanit amb bona amistat. Dia perfecte. Què més es pot demanar?.
Espectacular!! Però sembla més del que és.
La Tardor d’en Nebjeperura. Via per recomanar.
Joan Miquel i Jesús
No és el primer cop que visitem la Dent d’en Rosell i com ja coneixíem l’accés des de Queralbs, provem de fer-ho per la pista que puja a Font Alba, creiem que serà més fàcil i ràpid, Si mes no, el desnivell és mínim. No tenim mes referències que les que hem llegit per la xarxa de les encigalades de la gent per la aproximació. Anem pendents del que el nostre pobre disc dur, una mica senil, ens va dictant. I home, no és difícil de trobar, però s’anà de saber.
Cresta i prat triangular que ens porta a la rampa fins a peu de paret
En un revolt ampli i a esquerra abans de Font Alba vam prendre com a referència un corriolet que planejava en direcció Est i cap a una petita agulla molt visible en una carena tota despullada d’arbres. Des d’aquesta divisem un llom i amb tres agulletes mes petites que la primera. Passem entre elles, per anar fins el darrera carena que ja pertany a la Dent. Cal davallar la carena fins a una corda fixa que ens deixa en una mena de prat penjat. A una cinquantena de metres trobem la gran rampa i que caminat, ens deixa a peu de paret.
Tercer llarg
Referent a la via, dir que és maca i molt ben trobada, bona roca, dificultat acceptable, assegurances justes però amb facilitat de posar-ne més, entorn preciós, molt bon temps, temperatura perfecta. I tot això amanit amb bona amistat. Dia perfecte. Què més es pot demanar?.
Espectacular!! Però sembla més del que és.
La Tardor d’en Nebjeperura. Via per recomanar.
Joan Miquel i Jesús
Hola tots dos, quines fotos més ben trobades! Enhorabona per la via, coincideixo plenament amb vosaltres que està molt ben parida. Salut!
ResponEliminaHola a tots dos, coincideixo amb el Wolfang però a una de les fotos os havieu de penjar dun braç, com fa tota la canalla. Enhorabona makines per lactivitat Mai he estat en la dent però mhan dit que aquesta és lúnica que val la pena. Salut companys
ResponEliminaMingo, no és amor de pare, però diria que el Díedre de Primavera és la via de la paret. Segurament no tant maca de passos com la Tardor però poc li falta, i amb un traçat força més evident i central. Els Duis més curteta, però també molt recomanable. El seu segon llarg, un mur rigorós de 40 metres, és de lo millor de la Dent! Tant luna com laltra menys protegides, això si, amb les peces més necessaries al seu lloc (i recenment reequipat amb bolts pel Luichi, el Josep Solé i jo mateix), però calen tascons i friends.
ResponEliminaSí, la dels Duis està bé..., encara que jo no matreviria a dir que és una de les tres millors vies del món (com sí que ho és la Perego del Becco di Valsoera per cert segons deia el Labande o no sé qui ho deia!). I la primavera..., doncs la sang altera, i surten flors, mentre que a la tardor el que surten són bolets. Jo ja n´he trobat i n´he menjat, de bolets, no de flors. De bolets nempraven molts els druides per a les seves begudes màgiques; els druides, no els duis, els duis són una altra cosa, són forats a les barques oi Joan? I què feieu amb una barca per aquelles penyes? Potser és que us vau embarcar més duna vegada?
ResponEliminaDruides i barques, eh? Ja ens explicaràs quina mena de bolets et menjaves (o fumaves) a la Dent...
ResponElimina