Aquest mes d’agost em van portar a una via guapa al costat del meu poble, a la banda austríaca. El massís es diu "Reiteralpe", prop del poble de Lofer, on han obert en els últims anys diversos itineraris semi- esportius. Vam triar la via més fàcil de les 4 disponibles, amb un màxim de 6a+, obligat V+/A1 o així.
Alpawand, via Fliegender Holländer
Companys de cordada: Töm Fröhlich i Wolfgang Steinherr
La via està molt ben equipada amb parabolts grossos, reunions amb un parabolt i un químic cada una.
Lamentablement hi ha diverses feixes ascendents que resten sensació de trobar-se en una paret de 500m, però els trams verticals són prou atractius. La roca és de calcari molt compacte.
Friends i tascons no calen, perquè gairebé tot és placa. On és fàcil, les distàncies entre xapes són considerables. Als passatges difícils, l’equipament és de tipus esportiu, encara que també aquí s’ha d’escalar entre xapa i xapa.
Vam trigar unes 6 hores, més la baixada que és una mica complicada, perquè si no s’intueix bé el traçat, com deu haver passat a més d’un, et pots trobar amb un bon espadat enmig del bosc.
Lamentablement hi ha diverses feixes ascendents que resten sensació de trobar-se en una paret de 500m, però els trams verticals són prou atractius. La roca és de calcari molt compacte.
Friends i tascons no calen, perquè gairebé tot és placa. On és fàcil, les distàncies entre xapes són considerables. Als passatges difícils, l’equipament és de tipus esportiu, encara que també aquí s’ha d’escalar entre xapa i xapa.
Vam trigar unes 6 hores, més la baixada que és una mica complicada, perquè si no s’intueix bé el traçat, com deu haver passat a més d’un, et pots trobar amb un bon espadat enmig del bosc.
Alpawand, via Fliegender Holländer
Companys de cordada: Töm Fröhlich i Wolfgang Steinherr
La llegenda del Holandés Errante és la llegenda duna maledicció dun capità i el seu vaixell de vela fantasmal. Amb una maledicció per al mestre ha estat condemnat, fins a lúltim dia amb el seu vaixell fantasma al set mars per passejar, sense entrar en un port. La història és un exemple típic de els anomenats fils de els mariners, i lorigen exacte de la llegenda ja no són detectables. La primera documentació escrita versions actualitzades del segle 18. El que és cert però, que la llegenda es transmet de forma oral molt abans, mentre que va variar en innombrables varietats. La llegenda va ser utilitzada per molts autors al segle 19 com un material per als contes de fades i històries i adaptat per al teatre i escenaris dòpera. La versió més coneguda és lòpera de Richard Wagner Lholandès errant, que es va estrenar el 1843 en Dresden. Felcitats per la via.
ResponEliminaQuina bona pinta que tenen les parets de les fotos!! encara ens hi hauriem de plantejar una visita per algun dels propers estius!!! bon aportació!! Merci!
ResponEliminaFelicitats per lactivitat. Ara que si haguessim danar amb la ressenya que ens has posat, ens seria una mica complicat. Salut
ResponEliminaEi Jesús, sí que és curiosa aquesta ressenya si més no interessant, és un altre estil daquella gent de bergsteigen.at. Penso que el nom fa referència a la llegenda que has trobat i citat de Wikipedia, quina font de riquesa. També podem mirar de preguntar directament als oberturistes, que jo evidentment no conec, però crec que el meu company de cordada sí. Jordi, de passada aprofitarem per preguntar com satreveixen a guixar-hi un ocell fantasma en aquestes terres, i si pensen que tots som gamarussos. Llorenç, jo tampoc no hi he escalat gaire, però em vaig comprar un llibre dallò més gruixut amb vies equipades de la zona més pròxima, i crec que no tho acabaràs mai! Quanta feina ens està esperant, i sempre tenim tan pocs dies... Mingo, com a minim, la ressenya shauria de passar pel traductor automàtic, oi? Ara, la via en sí sentén molt bé, però estic completament dacord que per laproximació i sobretot la baixada, hi haurien certs problemes!
ResponElimina