El dijous 30 de juliol amb l'Oscar sortim cap a Cavallers i vem escalar la Via Shrek II a la Paret Donde Peta el Riu Malo.
La via comença amb dos llargs de 6b+, el primer d’adherència típica del lloc i el segon de fissura ample i lliça. La resta de la via es de placa tombada amb passos de V+, 6a molt guapos per la excel•lent qualitat del granit.
Tossal de la Montanyeta
Divendres 31 de juliol agafem el primer taxi cap el refugi Estany Llong al Parc d’Aigüestortes i amb una aproximació gairebé de dues hores i mitja ens plantem davant del Tossal de la Muntanyeta mes concretament els peus de la Agulla Diboneta.
Per la primera visita al lloc la guia recomana la Via Delinqüents i poc amants del riscos decidim fer cas. Tal i com ja sabíem la via es força neta, de fet només vem trobar un clau de progressió y tres a les reunions, la resta eren ponts de roca per donar confiança i ajudar a l’hora de seguir l'itinerari.
El primer llarg es el més dur amb diferencia 6b amb només un pont de roca i de protecció un xic complicada, però l'Oscar, el va treure amb força encert ja que requeria de un tros de reptació per no sortir escopit pel díedre obert.
La resta de llargs eren sobre el 6a amb fissures, plaques i sostres amb bona roca normalment.
La via ens va agradar força per l’ambient de alta muntanya, la solitud, el compromís degut el poc equipament i perquè com ens va confirmar uns del responsables del refugi 'allà no hi va ni deu'.
La creu per nosaltres va ser perdre l’últim taxi de baixada que ens obliga a caminar fins el cotxe els 8 km de carretera pel camí d’estiu.
El dissabte anem a la Via Laura i collons com ens va costar la nena. D'acord amb la ressenya els tres primers llargs son de 6b+/6c semiequipats i crec que el primer es el mes dur sobre tot la part final abans de entrar a la reunió on una espècie de off with ens obliga a reptar de nou, puaff!!, quin patiment. El segon llarg comença amb una fissura neta de 6c molt dura on els friends entren a caldo i el resto anar fent però amb una panxa impossible per mi on acabo agafant la cinta. El resto de via es més plaquera i quedem a la fi satisfets com a final de festa.
Martí Santiago
La via comença amb dos llargs de 6b+, el primer d’adherència típica del lloc i el segon de fissura ample i lliça. La resta de la via es de placa tombada amb passos de V+, 6a molt guapos per la excel•lent qualitat del granit.
Tossal de la Montanyeta
Divendres 31 de juliol agafem el primer taxi cap el refugi Estany Llong al Parc d’Aigüestortes i amb una aproximació gairebé de dues hores i mitja ens plantem davant del Tossal de la Muntanyeta mes concretament els peus de la Agulla Diboneta.
Per la primera visita al lloc la guia recomana la Via Delinqüents i poc amants del riscos decidim fer cas. Tal i com ja sabíem la via es força neta, de fet només vem trobar un clau de progressió y tres a les reunions, la resta eren ponts de roca per donar confiança i ajudar a l’hora de seguir l'itinerari.
El primer llarg es el més dur amb diferencia 6b amb només un pont de roca i de protecció un xic complicada, però l'Oscar, el va treure amb força encert ja que requeria de un tros de reptació per no sortir escopit pel díedre obert.
Agulla Diboneta, Via Delinquents
La resta de llargs eren sobre el 6a amb fissures, plaques i sostres amb bona roca normalment.
La via ens va agradar força per l’ambient de alta muntanya, la solitud, el compromís degut el poc equipament i perquè com ens va confirmar uns del responsables del refugi 'allà no hi va ni deu'.
La creu per nosaltres va ser perdre l’últim taxi de baixada que ens obliga a caminar fins el cotxe els 8 km de carretera pel camí d’estiu.
Agulla Diboneta
El dissabte anem a la Via Laura i collons com ens va costar la nena. D'acord amb la ressenya els tres primers llargs son de 6b+/6c semiequipats i crec que el primer es el mes dur sobre tot la part final abans de entrar a la reunió on una espècie de off with ens obliga a reptar de nou, puaff!!, quin patiment. El segon llarg comença amb una fissura neta de 6c molt dura on els friends entren a caldo i el resto anar fent però amb una panxa impossible per mi on acabo agafant la cinta. El resto de via es més plaquera i quedem a la fi satisfets com a final de festa.
Martí Santiago
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada