Salta al contingut principal

Salenques - Tempestats

Ens decidim finalment per establir el nostre camp base a l’estany de Barrancs ( 2420 m.). Amb aquest punt de partida, per l’endemà tindrem ben a prop el coll de Salenques (2801m), i això ens permetrà arribar relativament frescos i sense els estris de la nit.
A les quatre, sona el despertador i toca moure’s. En sortir de la tenda, un espectacle fantàstic. Cel seré, aire suau, mes aviat brisa i la Lluna que enllumena cada  racó de la vall. Son les cinc quan ens posem a caminar i la visió es perfecte, no ens cal ni els frontals. A quarts de set ja hi som al coll, traient-nos grampons i toca preparar-se per roca.




En arribar al Ocell de paper, ens trobem amb cordades que han fet nit al coll, i que ja estan fent aquest primer gendarme. Aquí la roca, es excel·lent, alguns passos de quart i alguns pitons, mes alguna cosa que posem, ens facilita el pas d’aquest tram. Arribem al Margalida i ens proposem un cop de gas més i arribar al Tempestats, no volem parar fins allà, encara que comencem a notar el cansament. Ja portem fins aquí prop de sis hores.



 
Desprès d’un reseso i una mig becaineta, tornem a la feina i ara ja fa bastant més calor. Ja per roca més dubtosa, baixem a la bretxa de Tempestats i ens mirem amb una mica de preocupació la Espalda d’Aneto. Molt ample i fracturat i a jutjar per les cordades que portem davant, no gaire clar el camí. Tot i així, portem ressenyes que anem consultant i en cap moment trobem problemes. Ara el ritme ha baixat considerablement. Ens fixem com a prioritat, no equivocar-nos i anant fent.




Un cop al cim de la Espalda, ja ens desencordem i només ens queda el llom caòtic de blocs, en precari equilibri i que ens durà al cim del Aneto. Foto de rigor al cim, unes barretes i a córrer. Encara trigarem tres hores en arribar al nostre hotelet de Barrancs.

12 de juliol de 2009
Horari cresta Salenques + Tempestats: 11 hores
Material. 4 Camalots fins el 2.
Tret de trams molt concrets, gairebé tota al ensamble.

Pere i Jesús  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...