dissabte de bon mati enfilem cap a la dent d'orlú amb intenció de fer el que habitualment no es fa allà. anar armats per protegir-nos els passatges.
amb le biotope du friend a la cartera, arribem només a la boca sud del túnel de puymorens. plou i cap al 2000 mt. esta tot enfarinat per la neu si amb sort aclareix, fins que la paret estigui seca....girem cua, mentre decidim...totxo, roca narieda, cadi...a tots dos ens falta una d?aquelles escalades que has de tenir al currículum però que no cal repetir: una via a la nord del cadi.
la cerdà pokorski, de la roca de l'ordiguer una clàssica ,que sense ser extrema ens exigeix emprar-nos a fons, per la qualitat de la roca i l?equipament just. val a dir que les erres tenen totes un bolt i un espit, lo qual et dona la confiança de matar-se una mica menys, però els tres primers llargs i la fissura de sortida dels dos últims tenen el seu que. la resta, la part intermèdia, només son tres llargs de tartera vertical. Al cim cansadets però contents, observem com cap a l'ariège, els núvols han deixat pas a un cel del tot radiant.
Cerda-Pokorski, L3
desprès de que a les quatre de la matinada em despertés sudorós al segon bivac cassin, el despertador sona a les set, tot just per vestir-se fer un cafè i posar-nos, aquesta vegada tots quatre en camí cap a la dent d'orlu.
la pink floyd una via oberta per membre de la agrupació excursionista catalunya, homogènia en el cinquè grau i justeta amb qualitat i equipament, ens obligarà a dur algun "amiguet" per protegir algun aleje. d?altre banda, el millor de la via, els companys de corda..."no todo es grado lo que reluce".
xavi, ramón, rubén, jesus i naltros
CERDA POKORSKI/roca de l'ordiguer
300mt 6a-A0 tascons aliens camalots i d'aquests últims algun repetit.
jesús i pau el 18 de juliol ( aquesta data em sona...i no se de que)
PINK-FLOYD / dent d'orlú est
400mt V algun alien i/o friend petit
eli i jesús amb ester i pau el 19 de juliol ( aquesta data ja es com totes)
amor i pau, fins i tot per aquells...
amb le biotope du friend a la cartera, arribem només a la boca sud del túnel de puymorens. plou i cap al 2000 mt. esta tot enfarinat per la neu si amb sort aclareix, fins que la paret estigui seca....girem cua, mentre decidim...totxo, roca narieda, cadi...a tots dos ens falta una d?aquelles escalades que has de tenir al currículum però que no cal repetir: una via a la nord del cadi.
Roca de l'Ordiguer
la cerdà pokorski, de la roca de l'ordiguer una clàssica ,que sense ser extrema ens exigeix emprar-nos a fons, per la qualitat de la roca i l?equipament just. val a dir que les erres tenen totes un bolt i un espit, lo qual et dona la confiança de matar-se una mica menys, però els tres primers llargs i la fissura de sortida dels dos últims tenen el seu que. la resta, la part intermèdia, només son tres llargs de tartera vertical. Al cim cansadets però contents, observem com cap a l'ariège, els núvols han deixat pas a un cel del tot radiant.
Cerda-Pokorski, L3
desprès de que a les quatre de la matinada em despertés sudorós al segon bivac cassin, el despertador sona a les set, tot just per vestir-se fer un cafè i posar-nos, aquesta vegada tots quatre en camí cap a la dent d'orlu.
la pink floyd una via oberta per membre de la agrupació excursionista catalunya, homogènia en el cinquè grau i justeta amb qualitat i equipament, ens obligarà a dur algun "amiguet" per protegir algun aleje. d?altre banda, el millor de la via, els companys de corda..."no todo es grado lo que reluce".
xavi, ramón, rubén, jesus i naltros
CERDA POKORSKI/roca de l'ordiguer
300mt 6a-A0 tascons aliens camalots i d'aquests últims algun repetit.
jesús i pau el 18 de juliol ( aquesta data em sona...i no se de que)
PINK-FLOYD / dent d'orlú est
400mt V algun alien i/o friend petit
eli i jesús amb ester i pau el 19 de juliol ( aquesta data ja es com totes)
amor i pau, fins i tot per aquells...
Molt bé, no pareu descalar bandarres. Al llegir alguna de les vostres piades, em sembla que encara estigui lligat amb aquest mundillo, però no ens hem denganyar, hi ha el que hi ha. Una abraçada
ResponEliminaGuapes les fotos de lOrdiguer! Ja es veu que shi ha descalar, i ara entenc més perquè encara no hi he anat... deu ser com una mena de saviesa del cos! Per matar-se (encara) una mica menys... La Pink Floyd també mespera, aquesta potser es deixa més. Felicitats per les dues vies, cap de setmana molt ben aprofitat! Salut Wolfgang
ResponEliminaFelicitats a tots, no mes de pensar-ho mescalo a sobre , ( com diu algu que ja coneixeu ) al jesus felicitats en particuar si mimagino el que penso ........
ResponElimina