Sona bé. Regulació temporal restringida a espais concrets i petits, amb una durada revisable periòdicament.
Ahir vam anar una bona colla a la reunió de Lleida, potser unes 15 persones bàsicament de clubs de la zona + algú interessat particularment, + AES + XESCA.
La veritat, ens va sorprendre positivament. No m'esperava trobar una Administració receptiva, i en canvi el tarannà dels tècnics que van assistir (dos) prometia postures raonables allunyades de prohibicions extensives.
La proposta que sembla sorgir pel Montroig s'apropa bastant a una regulació temporal restringida a espais concrets i petits, amb una durada revisable periòdicament. És a dir, concretar quines vies queden restringides temporalment per un niu, i amb quina amplitud.
Per acabar de valorar si és assumible o no, caldrà que s'especifiqui la periodicitat de la revisió i l'extensió espacial requerida per cada niu.
Si tot es desenvolupa com vaig entendre, s'apropa molt a l’autoregulació que els escaladors habitualment han practicat evitant escalar allí on hi havia nius.
Ara ens toca esperar a que concretin cas a cas, veurem el primer exemple al Montroig, paret dels sostres.
També convindria que no canviessin els tècnics que van venir. Al primer moment estaven a la defensiva, però amb el transcurs de les hores (dues i mitja llargues) imagino que van arribar a entendre l'escalador típic és algú conscienciat amb la conservació del medi i no un 'destrossanius'.
M'agradaria molt haver-me equivocat amb el nom de la darrera via del Peladet: ABSURDISTAN . El temps ho dirà.
ABSURDISTAN
De moment el que sí sembla no aturar-se és la presa de montrebei. L'empresa que ho promou (endesa crec) ha estudiat bé la manera d'escapolir-se de permisos locals, i ha solventat els requisits legals. Potser caldrà estudiar mesures de pressió i acció... algú en va suggerir de molt bones.
albert. ganxets.
La veritat, ens va sorprendre positivament. No m'esperava trobar una Administració receptiva, i en canvi el tarannà dels tècnics que van assistir (dos) prometia postures raonables allunyades de prohibicions extensives.
La proposta que sembla sorgir pel Montroig s'apropa bastant a una regulació temporal restringida a espais concrets i petits, amb una durada revisable periòdicament. És a dir, concretar quines vies queden restringides temporalment per un niu, i amb quina amplitud.
Per acabar de valorar si és assumible o no, caldrà que s'especifiqui la periodicitat de la revisió i l'extensió espacial requerida per cada niu.
Si tot es desenvolupa com vaig entendre, s'apropa molt a l’autoregulació que els escaladors habitualment han practicat evitant escalar allí on hi havia nius.
Ara ens toca esperar a que concretin cas a cas, veurem el primer exemple al Montroig, paret dels sostres.
També convindria que no canviessin els tècnics que van venir. Al primer moment estaven a la defensiva, però amb el transcurs de les hores (dues i mitja llargues) imagino que van arribar a entendre l'escalador típic és algú conscienciat amb la conservació del medi i no un 'destrossanius'.
M'agradaria molt haver-me equivocat amb el nom de la darrera via del Peladet: ABSURDISTAN . El temps ho dirà.
ABSURDISTAN
De moment el que sí sembla no aturar-se és la presa de montrebei. L'empresa que ho promou (endesa crec) ha estudiat bé la manera d'escapolir-se de permisos locals, i ha solventat els requisits legals. Potser caldrà estudiar mesures de pressió i acció... algú en va suggerir de molt bones.
albert. ganxets.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.