Salta al contingut principal

Sentència de mort

Finals d’Agost 2008.- Surt a la llum un document del SSTT de Lleida, amb el títol: ‘REGULACIO DE L’ESCALADA A LES SERRES DE LA CORMARCA DE  LA NOGUERA I SUD DE L’ALT URGELL’. Un ampli document que contempla, una prèvia introducció a la que s’argumenta que tant a Europa com a Estats Units ja existeixen regulacions. Que de la mateixa forma tant a la comunitat veïna, com al sud de Catalunya, s’han regulat l’escalada en força serres i que paradoxalment a Lleida, no existeix cap pla de regulació.

Una salvatge proposta de regulació que compren 7 sectors distribuïts entre La Noguera i L’alt Urgell.
Zona 1: Congost de Mont-rebei – extrem Oest del Montsec d’Ares.
Zona 2: Extrem Est del Montsec d’Ares – Congost de Terradets – extrem Oest del Montsec de Rúbies.
Zona 3: Extrem Est del Montsec de Rúbies – Vilanova de Meià.
Zona 4: Peramola (Sud de l’Alt Urgell)
Zona 5: Presa de Canelles – Embassament de Sta. Anna. 2829 39
Zona 6: Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.
Zona 7: Artesa de Segre – Montsonís

Principis d’octubre del 2008.
- Fre de mà amb una nota informativa aclaridora dels Serveis Territorial de Lleida, arran del merdé  que va causar aquesta ‘Proposta de regulació’,  dient que:
  • L’interès suscitat per aquest tema te una base totalment errònia ja que es fonamenten, en una proposta de regulació que encara no ha estat aprovada.
  • "es va constatar que el contingut de l'esborrany presentat en l'anterior reunió anomenat Regulació de l'escalada a les serres de la comarca de la Noguera i sud de l'Alt Urgell no era compartit pel col•lectiu escalador, per massa ampli i generalista, i que s'havia de plantejar la proposta de regulació de l'escalada en sectors més concrets on es pogués fer un treball de delimitació més fi, gairebé a nivell de vies d'escalada."

Principis de juny
. - Nou mesos més tard, sembla ser que un altre cop tenen la ma al fre i justament per treure'l. Aquesta vegada segurament serà per deixar anar el decret i amb tot el pes d’un mercaderies.
“Com a continuació de les reunions mantingudes l'any 2008 en relació a la proposta de regulació de l'escalada al sector meridional de Lleida els informo que el proper dia 3 de juny de 2009 es durà a terme una reunió a la seu del Centre Excursionista de Lleida, (c/ Comerç, 25 de Lleida) a les 8 del vespre en la qual s'informarà de la proposta definitiva que hem elaborat als Serveis Territorials del Departament de medi Ambient i Habitatge de Lleida sobre aquesta qüestió".
 (Text extret de rocaineu )


Els interlocutors:
FEEC.
Centre Excursionista de Balaguer
Centre Excursionista de Lleida
C. E. de Tremp.
Asociación de Escalada Sostenible. ???

No queda clar si alguns dels interlocutors, a banda de fer-ho amb representació del seu propi centre, ho fa alhora com a membres de Xesca, ( si es que ho son), i així, amb representació de tots nosaltres. En tot cas, des de Xarxa d’escaladors, no ha facilitat ni pública ni particularment als seus membres cap informació de si participarà en l’afer, o si han estat convocats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...