I divendres nit, mentre mirava les noticies, tot suant com un pollastre, diu en Tomàs que en ‘farà molta, molta, calor’. Faig immediatament una trucada:
- Pere, agafa martell i pitons, anem al Piri. No tinc ganes de passar calor a la Sud del Pedra. Fa o que?.
- Val, a mi ja m’està bé. Jo et puc explicar un dia de gener a l’Estimball, amb samarreta i suant de valent. Demà potser mortal.
Ens decidim per el Pic de la Valleta i, amb la idea del Gran díedre central. Sospitava però, arran de la piulada de la setmana anterior d’en Joan a Cambra d’Ase, que com a mínim la entrada la trobaríem amb neu. En aproximar-nos, ja anàvem determinat que la el farien un altre dia. A una tercera part del díedre, encara hi queda força neu. Previsorament, portàvem la resse de la clàssica a la cara Nord-Est, per si les mosques.
Per a la aproximació, li donen duges hores. Segurament nosaltres estem molt desentrenats i esmercen unes bones tres hores que ens deixen una mica tocats. Sobre tot la darrera part, amb neu, abans d’arribar a peu de via, ens anem enfonsant i ens ha fet perdre molt de temps.
Ara ja toca escalar i un cop a la via, una disfrutada, sobre tot per l’ambient alpí del que estem gaudint. Dificultat moderada, roca no massa adherent, anem trobant alguna peça que ens indica que estem en el camí. També material oblidat d’altres cordades. Pere, al final vas recuperar aquell micro grog? ;|)
Un cop a dalt l’espectacle és magnífic, feia tants dies que no desfruitàvem d’aquest paratges pirinencs que ens donen ganes de quedar-nos mes estona. Hem de marxar però, unes gotes i un cel gris, ens diu que ens hem de deixar estar de romanços.
Ens toca ara, la baixada per la canal, sorra i pedra solta barrejada, blocs i neu i un llarg passeig per acabar la jornada. Això si, tot contents d’haver gaudit d’un dia esplèndid i amb bona amistat.
Pere i Jesús
- Pere, agafa martell i pitons, anem al Piri. No tinc ganes de passar calor a la Sud del Pedra. Fa o que?.
- Val, a mi ja m’està bé. Jo et puc explicar un dia de gener a l’Estimball, amb samarreta i suant de valent. Demà potser mortal.
Ens decidim per el Pic de la Valleta i, amb la idea del Gran díedre central. Sospitava però, arran de la piulada de la setmana anterior d’en Joan a Cambra d’Ase, que com a mínim la entrada la trobaríem amb neu. En aproximar-nos, ja anàvem determinat que la el farien un altre dia. A una tercera part del díedre, encara hi queda força neu. Previsorament, portàvem la resse de la clàssica a la cara Nord-Est, per si les mosques.
Per a la aproximació, li donen duges hores. Segurament nosaltres estem molt desentrenats i esmercen unes bones tres hores que ens deixen una mica tocats. Sobre tot la darrera part, amb neu, abans d’arribar a peu de via, ens anem enfonsant i ens ha fet perdre molt de temps.
Ara ja toca escalar i un cop a la via, una disfrutada, sobre tot per l’ambient alpí del que estem gaudint. Dificultat moderada, roca no massa adherent, anem trobant alguna peça que ens indica que estem en el camí. També material oblidat d’altres cordades. Pere, al final vas recuperar aquell micro grog? ;|)
sisè llarg
Un cop a dalt l’espectacle és magnífic, feia tants dies que no desfruitàvem d’aquest paratges pirinencs que ens donen ganes de quedar-nos mes estona. Hem de marxar però, unes gotes i un cel gris, ens diu que ens hem de deixar estar de romanços.
Ens toca ara, la baixada per la canal, sorra i pedra solta barrejada, blocs i neu i un llarg passeig per acabar la jornada. Això si, tot contents d’haver gaudit d’un dia esplèndid i amb bona amistat.
Pere i Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.