Salta al contingut principal

La Que No Estava Oberta - Paret Nord dAgulles

Aquest dissabte vam decidir fer aquesta via a la fresca, en plena ombra de la Paret Nord d'Agulles.
S'hi puja des del camí d'Arrel, a mig camí entre el Coll de Guirló i la Cadireta.

La via és típica d'aquesta zona, amb roca bona en general, però amb alguns trams a vigilar. L'equipament és a base de claus molt vells, amb filferros verds com anelles (visible des de peu de via), espits i algun burí. Vam posar friends sobretot mitjans i grossos (fins al 3 a la segona tirada), i també algun alien, però no tascons.




Mereixen especial esment la segona tirada que té un pas força ties al inici, la quarta que és un empotrament-fissura obert de 40 m llargs amb molta continuïtat (V+/6a sense treva) i relativament ben equipat (uns 4 o 5 m entre xapes), i la cinquena tirada que té el seu inici en uns passos difícils de xemeneia oberta.

La baixada es fa des de l'agulla del costat dret sortint de la via (petita grimpada), d'una instal•lació molt moderna de l'aresta sud. Un ràpel de 40 m et deixa a peu de la canal, de la qual es puja fins al coll d'Agulles (marques vermelles, uns 15 minuts), que et permet baixar en poc temps al camí de l'Arrel.

La via és molt recomanable sempre i quan t'agradi el rotllo Nord de Montserrat. Vistes espectaculars de la Paret Nord durant la baixada.




Resum:
La Que No Estava Oberta, agulla "Les Dues Puntes"
170m, grau obligat segons ressenya V+ (però pot ser una mica més)
Material: 15 cintes, friends fins al Camalot 3, bagues per arbres
Ombra fins a les 15h aprox. (mes de juny), via ideal per dies calorosos.
Ressenyes a Ressenya.net (no gaire detallada) i al llibre de David Hita.
Companys de cordada: Xavi i Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano