Salta al contingut principal

Fissura Carrasca, Roques del Masmut

El cap de setmana passat vam aprofitar el pont per escalar als Ports, i un dia d'ells a les Roques del Masmut, massís on no havia escalat mai.

La via que vam triar, Fissura Carrasca, és força nova (2003) i completament equipada amb parabolts grossos, i algun clau vell així com ponts de roca (també vells). La roca és molt bona, a pesar de l'aspecte d'algun tram on tens la sensació que els bolos han de saltar en qualsevol moment, però no ho fan. Pocs trams de roca una mica solta.



Roques del Masmut/Fissura Carrasca (passa just pel centre)


Cada tirada té la seva gràcia, a pesar de ser curtes (entre 20 i 30 metres). Especialment divertit és l'amfiteatre de la quarta tirada, on se surt molt elegantment per l'esquerra. En general, la via és bastant mantinguda.

Portàvem un joc discret de friends, però al final no en vam col·locar cap. Un estrep va bé per la sortida de la tercera tirada si no vas sobrat en el 6b, i en general trobava que el grau era força apretat. La resse diu que el màxim obligat és V, però deu ser el grau de la zona...
La baixada la vam fer per corriol fitat cap al N/NW.




Fissura Carrasca, cinquena tirada



Resum:
Roques del Masmut, via Fissura Carrasca, 135m, máx. 6b (5+/A0)
La ressenya la podeu trobar a http://wildmasmut.googlepages.com/, que és una pàgina molt complerta sobre la zona.
Totalment equipada amb parabolts, reunions amb anelles.
Material: menys de 15 cintes exprés, estrep.
Cordada formada per Pere i Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano