Salta al contingut principal

Fissura Carrasca, Roques del Masmut

El cap de setmana passat vam aprofitar el pont per escalar als Ports, i un dia d'ells a les Roques del Masmut, massís on no havia escalat mai.

La via que vam triar, Fissura Carrasca, és força nova (2003) i completament equipada amb parabolts grossos, i algun clau vell així com ponts de roca (també vells). La roca és molt bona, a pesar de l'aspecte d'algun tram on tens la sensació que els bolos han de saltar en qualsevol moment, però no ho fan. Pocs trams de roca una mica solta.



Roques del Masmut/Fissura Carrasca (passa just pel centre)


Cada tirada té la seva gràcia, a pesar de ser curtes (entre 20 i 30 metres). Especialment divertit és l'amfiteatre de la quarta tirada, on se surt molt elegantment per l'esquerra. En general, la via és bastant mantinguda.

Portàvem un joc discret de friends, però al final no en vam col·locar cap. Un estrep va bé per la sortida de la tercera tirada si no vas sobrat en el 6b, i en general trobava que el grau era força apretat. La resse diu que el màxim obligat és V, però deu ser el grau de la zona...
La baixada la vam fer per corriol fitat cap al N/NW.




Fissura Carrasca, cinquena tirada



Resum:
Roques del Masmut, via Fissura Carrasca, 135m, máx. 6b (5+/A0)
La ressenya la podeu trobar a http://wildmasmut.googlepages.com/, que és una pàgina molt complerta sobre la zona.
Totalment equipada amb parabolts, reunions amb anelles.
Material: menys de 15 cintes exprés, estrep.
Cordada formada per Pere i Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...