Davant l'impossibilitat de poder aprofitar els millors tres dies de festa que en anys puc disposar, em conformo amb una sortida express de les habituals en un lloc dels habituals...que lluny queda allò del romanticisme de la muntanya. Ja no interessa a ningú. Romanticisme? Quin grau té ?.
Montrebei però, sembla que t'absorbeix tot l’estrès en cosa de pocs minuts. Les proporcions exagerades de tot el que t'envolta: Les distàncies, l'horitzó, les parets... tot és gran. També la pau que hi regne. El que un sent estant allà només ho sap el que hi ha estat, el que hi ha dormit, escalat, caminat... Així és fàcil d'entendre la bonhomia del darrer habitant del lloc, de l'Estall. Persona de qui tots els que vam tenir la sort de creuar-nos amb ell en guardem un bon record. Mai n'he sentit un sol comentari advers.
Avui escalem la via més clàssica de la paret, una via molt bonica i atractiva amb una dificultat que sense ser fàcil es deixa escalar sense masses angúnies. La via que es va obrir en homenatge a aquest darrer habitant de l'Estall i que porta el nom de Santiago Domingo. No sé perquè porta aquest nom ja que pel que he llegit, el veritable nom d'aquesta persona que ja fa un temps que ens va deixar és Santiago Pena Capdevila.
Pel que fa a la via:
Aproximació: Un altre cop que havia estat per allà vam anar directament del coll on s'acaba la pista, recta a peu de via. Greu error! Hi ha múltiples canals que costen molt de pujar i baixar, i a més no hi ha cap rastre de camí. El millor és pujar pel PR que porta al cim i a nivell de peu de paret girar a la dreta a cercar la mateixa base i baixar fins al començament de via. Hi ha fites i corriol ben fresat.
La via: Re-equipada però sense perdre l'esperit Montrebià. Un o dos parabolts a les reunions (algunes un spit i clau) i alguns claus a les tirades, però cal escalar buscant l'itinerari i posant les assegurances, que per cert es posen molt bé. Només la tercera tirada ha estat equipada amb una peça nova. Al pas de 6a hi havia un spit i ara hi ha un parabolt i una mica més amunt un altre spit que ajuda molt a fer el pas, sobretot al segon de corda. Si no has fet la via et diré que no és massa mantinguda i és poc aèria, però en conjunt és molt recomanable i té unes tirades molt boniques, excepte el díedre de la sisena i la darrera tirada que son excepcionalment boniques.
La baixada: Només sortir de la paret ens trobem un corriol que puja al cim on hi ha un monòlit de ciment amb un pessebre a la base. D'allà hi ha un caminet que baixa cap a l'Estall. Un PR perfectament indicat amb pintura, fites i cartells de fusta a cada encreuament. Com que l'Estall queda una mica lluny dels cotxes, nosaltres abandonem el camí quan ens sembla que baixant camí a través però en línia recta arribarem abans.
El Material: Cal dur una mica de tot: Joc de tascons, de Friends, bagues per arbres...
La calor: Hi pica el Sol tot el dia. No et deixis l'aigua (molta) i crema de protecció sola Isdin (ho recomana el nostre farmacèutic).
RESUM
Dissabte, 30 de maig de 2009
Montrebei
Paret d'Aragó. Via Santiago Domingo. 415m V+ (un pas de 6a/Ao)
Cordada: Jesús Alejandre, Joan Navales i Pere-Joan Bosch
Montrebei però, sembla que t'absorbeix tot l’estrès en cosa de pocs minuts. Les proporcions exagerades de tot el que t'envolta: Les distàncies, l'horitzó, les parets... tot és gran. També la pau que hi regne. El que un sent estant allà només ho sap el que hi ha estat, el que hi ha dormit, escalat, caminat... Així és fàcil d'entendre la bonhomia del darrer habitant del lloc, de l'Estall. Persona de qui tots els que vam tenir la sort de creuar-nos amb ell en guardem un bon record. Mai n'he sentit un sol comentari advers.
Avui escalem la via més clàssica de la paret, una via molt bonica i atractiva amb una dificultat que sense ser fàcil es deixa escalar sense masses angúnies. La via que es va obrir en homenatge a aquest darrer habitant de l'Estall i que porta el nom de Santiago Domingo. No sé perquè porta aquest nom ja que pel que he llegit, el veritable nom d'aquesta persona que ja fa un temps que ens va deixar és Santiago Pena Capdevila.
Pel que fa a la via:
Aproximació: Un altre cop que havia estat per allà vam anar directament del coll on s'acaba la pista, recta a peu de via. Greu error! Hi ha múltiples canals que costen molt de pujar i baixar, i a més no hi ha cap rastre de camí. El millor és pujar pel PR que porta al cim i a nivell de peu de paret girar a la dreta a cercar la mateixa base i baixar fins al començament de via. Hi ha fites i corriol ben fresat.
La via: Re-equipada però sense perdre l'esperit Montrebià. Un o dos parabolts a les reunions (algunes un spit i clau) i alguns claus a les tirades, però cal escalar buscant l'itinerari i posant les assegurances, que per cert es posen molt bé. Només la tercera tirada ha estat equipada amb una peça nova. Al pas de 6a hi havia un spit i ara hi ha un parabolt i una mica més amunt un altre spit que ajuda molt a fer el pas, sobretot al segon de corda. Si no has fet la via et diré que no és massa mantinguda i és poc aèria, però en conjunt és molt recomanable i té unes tirades molt boniques, excepte el díedre de la sisena i la darrera tirada que son excepcionalment boniques.
La baixada: Només sortir de la paret ens trobem un corriol que puja al cim on hi ha un monòlit de ciment amb un pessebre a la base. D'allà hi ha un caminet que baixa cap a l'Estall. Un PR perfectament indicat amb pintura, fites i cartells de fusta a cada encreuament. Com que l'Estall queda una mica lluny dels cotxes, nosaltres abandonem el camí quan ens sembla que baixant camí a través però en línia recta arribarem abans.
El Material: Cal dur una mica de tot: Joc de tascons, de Friends, bagues per arbres...
La calor: Hi pica el Sol tot el dia. No et deixis l'aigua (molta) i crema de protecció sola Isdin (ho recomana el nostre farmacèutic).
RESUM
Dissabte, 30 de maig de 2009
Montrebei
Paret d'Aragó. Via Santiago Domingo. 415m V+ (un pas de 6a/Ao)
Cordada: Jesús Alejandre, Joan Navales i Pere-Joan Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.