Salta al contingut principal

Via Performance - Moles de Pessó

El primer dia de setmana santa el vam aprofitar per fer aquesta via que queda una mica lluny, cosa que, juntament amb la seva poca llargària i el seu baix grau, era el motiu perquè m'havia quedat pendent des de feia temps.

En canvi, està situada en un entorn molt bonic, amb una bonica excursioneta de poc més de mitja hora comptant des de la carretera on hi ha l'entrada del camí. Es passa pel lloc de la baixada (cables) i s'arriba fins al Barranc de Sant Pere, on al cap de poc, a la dreta, es troba la característica agulla d'entrada de la via.




Arribar a peu de via és una grimpada una mica guarra, nosaltres ens hi vam encordar. Després hi ha parabolts del 10 abundants.
La primera tirada és un bonic mur - xemeneia, que s'escala parcialment en oposició. Després segueixen dues tirades de diferents murs entrellaçats, on contínuament s'ha de buscar el millor recorregut fent ziga- zagues. La quarta tirada és un tros de feixa i una grimpada fàcil que acaba amb una entrada a la reunió guarrilla. La cinquena tirada és la més maca, des del meu punt de vista, un mur més finet i de continuïtat, sense arribar mai a ser molt difícil.

La baixada es fa seguint les fites amb tendència a la dreta, fins a l'esperó que porta altre cop als cables, que són molt prims en algun punt (guants recomanables).






Resum:
4.4.2009 - Via Performance, Moles de Pessó (Collegats)
5 tirades (uns 200m), dificultat màxima 5+/6a (no obligada)
totalment equipada amb parabolts
Cordada: Lurdes i Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano