solitud

es ben cert que hi han parets deu, que acumulen un percentatge de vies bones o molt bones superior al normal. també es cert que hi han parets, que comparant-les a les primeres, no donaries un duro per elles...
 
però es veritat que a vegades tens en compte uns altres valors, i gaudeixes tant o mes, d'una escalada senzilla en un marc incomparable de bellesa i solitud, sense sentir l’estrès de la dificultat, l’horari, o el prestigi.

 

olga frontera, l-3

a la meva primera visita al serrat del poll, ara farà vora de cinc anys,vaig trobar el que busco habitualment quan escalo sense company... :

solitud.
 
dissabte amb l’ester vaig trobar allò que  a vegades t’agrada compartir amb el company... :
solitud.

 

olga frontera, l-4

l'olga frontera es una bona via, de dificultat certament moderada, amb un equipament just per no morir-se molt, però que demana un reforçament d’assegurances que soluciones amb un puny de friends o algun encastador.
la roca acceptable en general, ens regala una tercera tirada de cinquè grau, excepcional, i alguna altre placa de dificultat moderada, per gaudir, reitero sense pretensions, del plaer del moviment.

lo segre

OLGA FRONTERA  230mt V+
serrat del poll
cintes, aliens i friends.
 
l’ester i el pau el 25 d’abril de l’any de la crisi.
 
amor i pau