Aquest dissabte resolem d'anar a escalar, fent les pertinents càbales de meteoròlegs de pa sucat amb oli. Quedem per les ganes de fer un bon esmorzar i sortir de la rutina. Amb en Jesús i en Joan Miquel autoalimentem la il·lusió de que almenys tindrem mig dia sense pluja.
En una web d'aquestes de ressenyes trobo un tal Espero GER, al Pic del Àliga. Es un nom de via poc suggerent, amb poc 'glamour'. El pic, be, això del Àliga li va una mica gros, però òbviament, no deixarem d'anar a conèixer aquest curiós racó de la serralada de Prades, on unes betes de granet rosat deixen un espadat a la vista interessant per l'escalada.
L'entorn es molt bonic; el pic esta endinsat dins de la petita vall del Barranc de Castellfollit, afluent del riu Sec, per on discorre una tranquil·la pista forestal asfaltada. Seguint les indicacions de la ressenya, s'arriba molt be. Creuant un rierol saltant per les pedres, ens plantem sota la tartera que rellisca avall de les faldes d'aquest pedrot. Amb uns 20 min. trobem el peu de via i veiem unes estructures granítiques típiques, amb uns passatges de bavaresa-diedre-xemeneia concentrats als primers 15 metres.
Trobem uns pitons a la part mes dreta que ens faciliten l'entrada a la 1ª R. Abans i desprès dels pitons, podrem posar algun friend. El segon llarg comença per un díedre vertical on els friends fan valer el seu poder. Com a les millors arestes granítiques, podrem decidir si busquem un raonament natural per pujar per lo mes lògic o si, fent bo allò dels 'conqueridors del Inútil', enfilar-nos per diverses fissures mes verticals, difícils i estètiques... i amortitzar els friends.
A partir d?aquí la dificultat decreix ràpidament i el V deixa pas al III, quasi sense passar per el IV. Sense buscar reunions apurem les cordes i alzines i sabines ens deixen rellevar-nos un parell de vegades abans no arribem al cim.
La creu metàl·lica del cim fa una nosa de collons, sobre tot si trona; i penso que malauradament, els llamps tenen poca punteria.
Una baixada per un caos de blocs inestables ens permet veure l'altre vessant del pic i veiem lluir varies línies de xapes daurades.
En tornar veiem el monestir de Poblet des de la carretera, lluent i esplendorós, aliè a la crisi econòmica, gracies a les almoines i als 6€ per barba que cobren per visitar-lo.
AL·LELUIA! REALMENT EL SENYOR HA RESSUSCITAT!
AL·LELUIA! AL·LELUIA! ( Text extret de poblet.cat)
Em va sorprendre que està totalment envoltat de vinyes. I es que deuen fer tantes misses que gasten molt vi.
Un cop mes el negoci de Déu es presenta molt lucratiu i d'alta rendibilitat, es podria dir que tenen muntat un 'cristu de Déu'.
Castellfollit de Poblet
Pic de l'Àliga / Via GER
180 m, 2 llargs de fins a V i la resta III fins al cim amb reunions al gust
Friends, bagues llargues i 6 exprés.
langas.
En una web d'aquestes de ressenyes trobo un tal Espero GER, al Pic del Àliga. Es un nom de via poc suggerent, amb poc 'glamour'. El pic, be, això del Àliga li va una mica gros, però òbviament, no deixarem d'anar a conèixer aquest curiós racó de la serralada de Prades, on unes betes de granet rosat deixen un espadat a la vista interessant per l'escalada.
L'entorn es molt bonic; el pic esta endinsat dins de la petita vall del Barranc de Castellfollit, afluent del riu Sec, per on discorre una tranquil·la pista forestal asfaltada. Seguint les indicacions de la ressenya, s'arriba molt be. Creuant un rierol saltant per les pedres, ens plantem sota la tartera que rellisca avall de les faldes d'aquest pedrot. Amb uns 20 min. trobem el peu de via i veiem unes estructures granítiques típiques, amb uns passatges de bavaresa-diedre-xemeneia concentrats als primers 15 metres.
Trobem uns pitons a la part mes dreta que ens faciliten l'entrada a la 1ª R. Abans i desprès dels pitons, podrem posar algun friend. El segon llarg comença per un díedre vertical on els friends fan valer el seu poder. Com a les millors arestes granítiques, podrem decidir si busquem un raonament natural per pujar per lo mes lògic o si, fent bo allò dels 'conqueridors del Inútil', enfilar-nos per diverses fissures mes verticals, difícils i estètiques... i amortitzar els friends.
A partir d?aquí la dificultat decreix ràpidament i el V deixa pas al III, quasi sense passar per el IV. Sense buscar reunions apurem les cordes i alzines i sabines ens deixen rellevar-nos un parell de vegades abans no arribem al cim.
La creu metàl·lica del cim fa una nosa de collons, sobre tot si trona; i penso que malauradament, els llamps tenen poca punteria.
Una baixada per un caos de blocs inestables ens permet veure l'altre vessant del pic i veiem lluir varies línies de xapes daurades.
En tornar veiem el monestir de Poblet des de la carretera, lluent i esplendorós, aliè a la crisi econòmica, gracies a les almoines i als 6€ per barba que cobren per visitar-lo.
AL·LELUIA! REALMENT EL SENYOR HA RESSUSCITAT!
AL·LELUIA! AL·LELUIA! ( Text extret de poblet.cat)
Em va sorprendre que està totalment envoltat de vinyes. I es que deuen fer tantes misses que gasten molt vi.
Un cop mes el negoci de Déu es presenta molt lucratiu i d'alta rendibilitat, es podria dir que tenen muntat un 'cristu de Déu'.
Castellfollit de Poblet
Pic de l'Àliga / Via GER
180 m, 2 llargs de fins a V i la resta III fins al cim amb reunions al gust
Friends, bagues llargues i 6 exprés.
langas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.