Una altre vegada torno a aquesta paret i en concret a la via Galí-Molero i sempre respectuosament i amb una certa por. Aquesta paret em segueix impressionant quasi bé com el primer dia encara que ara i gràcies al reequipament, la Galí ja no és tant una via d'aventura com va ser al principi, però tot i així no et pots adormir gens i anar per feina, doncs a la mínima que et descuides apaguen el llum i allí et quedes, embolicat amb les cordes i comptant estels o trons. Tot i mirant d'anar de pressa, vam fer l'últim ràpel per arribar a terra amb les llanternes posades.
Els meus companys i jo ja havíem fet aquesta via altres vegades amb altres companys i amb altres èpoques i això fa què els records vinguin a mi a cada racó, a cada reunió. Quins records mes entranyables quan amb l'Albert vam fer la disputada i perseguida segona ascensió. Quan encara no hi havia el túnel del Bruc i en dies de pont, amb el clàssic embús, teníem que anar sortejant en mig dels cotxes amb la pobre moto carregada de motxilles, ferros i ganxos. Recordo què portàvem un ganxo tan llarg què no el podíem dur travessat per no ratllar els cotxes i ens assèiem al damunt. Total per a res, ja que no el vam fer servir i va ser una murga insofrible remenar aquella andròmina amunt i avall. Records del neguit de resseguir els passos dels qui van obrir una via en una de les parets mes cobejades del moment i de molts moments posteriors.
Aquella vegada vam sortir de nit i el camí de baixada el vam fer totalment a la llum de la lluna i seguint la intuïció què ens deia que teníem que anar a cercar les llums de l'Hostal del Llac, abaix a Cellers. A la fi, aquesta última vegada quasi vam fer el mateix.
Ara, la Galí Molero és una escalada què val la pena repetir de quan en quan per entrenar-se per paret llarga, per saber bellugar-se amb rapidesa, equipant un mínim amb friends i tascons i aprendre a anar per feina quan no vols fer un bivac indesitjable. En definitiva, una paret, una via, una escalada per gaudir dels plaers de grimpar i si a sobre ho comparteixes amb amics, els records seran per sempre inesborrables.
Records d'un vell mariner.
Joan Miquel.
Diumenge 5 d'Abril de 2009.
Roca Regina. Via Gali Molero. 500m. 6b+ / Ae (V+ obligat)
Cordada: Jesús Alejandre/Wolfgang Steinherr i Carles Canós/Joan
Miquel Horrillo
Horari: 8h. Material: tascons i friends. Via parcialment equipada amb
parabolts.
Els meus companys i jo ja havíem fet aquesta via altres vegades amb altres companys i amb altres èpoques i això fa què els records vinguin a mi a cada racó, a cada reunió. Quins records mes entranyables quan amb l'Albert vam fer la disputada i perseguida segona ascensió. Quan encara no hi havia el túnel del Bruc i en dies de pont, amb el clàssic embús, teníem que anar sortejant en mig dels cotxes amb la pobre moto carregada de motxilles, ferros i ganxos. Recordo què portàvem un ganxo tan llarg què no el podíem dur travessat per no ratllar els cotxes i ens assèiem al damunt. Total per a res, ja que no el vam fer servir i va ser una murga insofrible remenar aquella andròmina amunt i avall. Records del neguit de resseguir els passos dels qui van obrir una via en una de les parets mes cobejades del moment i de molts moments posteriors.
Aquella vegada vam sortir de nit i el camí de baixada el vam fer totalment a la llum de la lluna i seguint la intuïció què ens deia que teníem que anar a cercar les llums de l'Hostal del Llac, abaix a Cellers. A la fi, aquesta última vegada quasi vam fer el mateix.
Ara, la Galí Molero és una escalada què val la pena repetir de quan en quan per entrenar-se per paret llarga, per saber bellugar-se amb rapidesa, equipant un mínim amb friends i tascons i aprendre a anar per feina quan no vols fer un bivac indesitjable. En definitiva, una paret, una via, una escalada per gaudir dels plaers de grimpar i si a sobre ho comparteixes amb amics, els records seran per sempre inesborrables.
Records d'un vell mariner.
Joan Miquel.
Diumenge 5 d'Abril de 2009.
Roca Regina. Via Gali Molero. 500m. 6b+ / Ae (V+ obligat)
Cordada: Jesús Alejandre/Wolfgang Steinherr i Carles Canós/Joan
Miquel Horrillo
Horari: 8h. Material: tascons i friends. Via parcialment equipada amb
parabolts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.