El cap de setmana havia de passar per aigua. Les previsions eren, una vegada més, nefastes. Però com que l'esperança és l'últim que es perd, vam quedar per fer una ullada a la nova via dels germans Masó a l'Agulla de l'Arbret, dedicada a Vicenç Soto Cervelló.
La via comença a un sòcol a l'esquerra, per saltar després de la primera reunió a la pròpia Agulla de l'Arbret. Aquesta segona tirada és una potenta placa finota i vertical, de petites preses, molt ben equipada, 6a/6a+ amb un o dos passos de A0. La tercera tirada és variada, més fàcil (màxim 5+) però amb algun tram de roca delicadeta. Aquí vam fer servir l'Alien vermell, encara que després vaig llegir que era per l'A1 de la segona tirada, on realment no cal.
Ràpel de 55m per la banda est. Recomanable.
Com que encara no plovia, vam intentar localitzar l'Escorpí, per provar una altra nova via de la regió. Però no ho vam tenir gaire clar com localitzar aquesta agulla, i vam decidir fer cap a la Montpart, que veiem tota l'estona davant nostre i que tots dos teníem pendent.
Miranda de les Bohigues-Mompart, L2
Està reequipada amb bons parabolts, i també consta de 3 tirades. La primera és la més assequible, la segona una mica més difícil però generosament equipada, i la tercera et posa les piles. Li va tocar al Jesús, que s'ho va currar amb valentia, i jo em vaig poder dedicar a "provar" com sortiria. Hi ha un parell de passos de díedre desplomat durs, però es fan bé gràcies també al bon equipament.
Vam baixar desgrimpant per la banda nord, estalviant-nos els ràpels concorreguts de la cara est. Molt recomanable.
Encara ens quedaven ganes, temps i roca seca per encarar una tercera via, que gràcies a l'avistament des de la Miranda de les Bohigues podíem identificar: Hallo Harry al Pingüí.
Aquesta via comença al collet situat a la banda sud de l'agulla, amb un curiós flanqueig prou finet que et porta a una bauma de bones dimensions. Des d'aquí se segueix el flanqueig fins situar-se a la vertical de la línia de parabolts de dos llargs ben tiesos i ben equipats. Deuen fer 6a i 5+ aquestes dues tirades, encara que la segona té un pas del desplom que se supera millor en A0, ja que d'altre manera tibaria molt. També recomanable, a pesar del continu flanqueig de la primera tirada.
Resum:
Regió d’Agulles, 25 d'abril del 2009
Agulla de l'Arbret, via Vicenç Soto Cervelló, 115 m 6a+/A0e.
Equipada amb espits (xapes de parabolt). Recomanable.
Miranda de les Bohigues, via Mompart, uns 100 m 6a+/A0e.
Reequipada amb parabolts del 10, molt recomanable.
Pingüí, via Hallo Harry, uns 60 m 6a/A0e
Totalment equipada amb parabolts del 10, recomanable.
Companys de la cordada: Jesús/Wolfgang
La via comença a un sòcol a l'esquerra, per saltar després de la primera reunió a la pròpia Agulla de l'Arbret. Aquesta segona tirada és una potenta placa finota i vertical, de petites preses, molt ben equipada, 6a/6a+ amb un o dos passos de A0. La tercera tirada és variada, més fàcil (màxim 5+) però amb algun tram de roca delicadeta. Aquí vam fer servir l'Alien vermell, encara que després vaig llegir que era per l'A1 de la segona tirada, on realment no cal.
Ràpel de 55m per la banda est. Recomanable.
Vicenç Soto Cervelló, L3
Com que encara no plovia, vam intentar localitzar l'Escorpí, per provar una altra nova via de la regió. Però no ho vam tenir gaire clar com localitzar aquesta agulla, i vam decidir fer cap a la Montpart, que veiem tota l'estona davant nostre i que tots dos teníem pendent.
Miranda de les Bohigues-Mompart, L2
Està reequipada amb bons parabolts, i també consta de 3 tirades. La primera és la més assequible, la segona una mica més difícil però generosament equipada, i la tercera et posa les piles. Li va tocar al Jesús, que s'ho va currar amb valentia, i jo em vaig poder dedicar a "provar" com sortiria. Hi ha un parell de passos de díedre desplomat durs, però es fan bé gràcies també al bon equipament.
Vam baixar desgrimpant per la banda nord, estalviant-nos els ràpels concorreguts de la cara est. Molt recomanable.
Miranda de les Bohigues-Mompart, L3
Encara ens quedaven ganes, temps i roca seca per encarar una tercera via, que gràcies a l'avistament des de la Miranda de les Bohigues podíem identificar: Hallo Harry al Pingüí.
Aquesta via comença al collet situat a la banda sud de l'agulla, amb un curiós flanqueig prou finet que et porta a una bauma de bones dimensions. Des d'aquí se segueix el flanqueig fins situar-se a la vertical de la línia de parabolts de dos llargs ben tiesos i ben equipats. Deuen fer 6a i 5+ aquestes dues tirades, encara que la segona té un pas del desplom que se supera millor en A0, ja que d'altre manera tibaria molt. També recomanable, a pesar del continu flanqueig de la primera tirada.
Pingüí-Hallo Harry, L1
Resum:
Regió d’Agulles, 25 d'abril del 2009
Agulla de l'Arbret, via Vicenç Soto Cervelló, 115 m 6a+/A0e.
Equipada amb espits (xapes de parabolt). Recomanable.
Miranda de les Bohigues, via Mompart, uns 100 m 6a+/A0e.
Reequipada amb parabolts del 10, molt recomanable.
Pingüí, via Hallo Harry, uns 60 m 6a/A0e
Totalment equipada amb parabolts del 10, recomanable.
Companys de la cordada: Jesús/Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.