Teníem previst de treure la canalla a escalar i vam fer una sortida el diumenge al mati a un lloc ple de records i nostàlgies per alguns de nosaltres. El mític Sot del bac, on molts de nosaltres vam passar hores de aprenentatge i arriscades escalades, la germana petita , la gran , el tap de xampany, etc. etc. doncs be, la família Tàrraga ens hem posat els trastos de matar i hem fet la germana petita per la via normal, dir-vos que es un lloc molt adient per anar amb nens, esta tot reequipat, han obert vies noves amb parabolts , tot molt assequibles i molt didàctic, si voleu mes info us poseu en contacte amb mi.
La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim.... En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.