Salta al contingut principal

El Baell. Vies Cotaca i de l'Ossel

Avui si que fa Sol...però caram, quin fred! El Torreneules està vestit d'un blanc imponent i la vall del Freser esta coberta de boira. El colors de la tardor en aquests boscs... soc incapaç de descriure'ls sense caure en la més pura cursileria, de manera que deixo que la teva imaginació s'ompli d'aquests colors.

Un paratge nou per a nosaltres. Quina il·lusió poder gaudir d'una excursió totalment inèdita. La sorpresa de veure la paret de calcari blanc que contrasta sobre el verd dels matolls que la cobreixen per tot arreu...si,si... la paret, des del punt de vista estètic no és la més bonica que he vist. Però si que està entre les més lletges! ja,ja!!! L'entorn i la qualitat de la roca però, fan que tot quedi en un bon equilibri.

Fem dues vies que si bé tenen cinc i quatre tirades son de caràcter totalment esportiu. Ben equipades, tot i que en "la darrera tirada possiblement més maca del mon" més val que no rellisquis perquè sempre tornes a la plataforma de la reunió on pots esmicolar els teus astràguels.
Els parabolts i espits ens permeten  gaudir de valent pujant i baixant d'aquesta paret fins que el Sol s'amaga al darrera de la carena i la temperatura ens deixa gelats. Abans de tornar el Joan es fa amb el seu casc de fredolics...










RESUM
Diumenge,9 de novembre de 2008
Pirineu Oriental. Ripollès.
El Baell. Vies Cotaca i de l'Ossel. 195m 6b (obligat si no tens antena) i Ae
Material: Per la primera només cintes (unes 10 o 12) i per la segona a més algun friend mitja i tascons petits o Alliens. Alguna baga per savines. El descens es fa per les vies amb dos rappels.
Cordades: Xavier Bibian i Joan Navales ; Arseni Lago i Pere-Joan Bosch

Comentaris

  1. Bon dia, Felicitats per les vies i la descoberta daquesta bonica zona. Si , com li vaig comentar al Pere Joan quan ens varem veure a Rubies,feu la via Aigua i Tabaco que puja a lesquerra de la Cotaca, encara us agradarà més. Joan

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...