quan vaig veure les fotografies d’aquell llibre allà pels finals dels 70, em vaig dir: com serà això de l’escalada ?
primer aprendre rudimentàriament les tècniques, al figaró o montserrat, després com a fita, ser capaç de fer una via a terradets. mes tard perseguint els números i les lletres, seguit dels metres i el compromís...sempre amb motivació. ser escalador mediocre i dominguero però escalador.
i la motivació canvia, però sempre hi es. i els companys canvien però la complicitat hi es.
estoc de coc
120mt V+ (variant de sortida) equipada
i 5 o 6 llargs variats i repartits per tots al voltant de
la mateixa estoc de coc
joan miquel i jesús amb ester i pau
el 9 de novembre del 2008
primer aprendre rudimentàriament les tècniques, al figaró o montserrat, després com a fita, ser capaç de fer una via a terradets. mes tard perseguint els números i les lletres, seguit dels metres i el compromís...sempre amb motivació. ser escalador mediocre i dominguero però escalador.
i la motivació canvia, però sempre hi es. i els companys canvien però la complicitat hi es.
un diumenge de tardor fruint, del preciós entorn de malanyeu, la roca compacta i foradada, seguros sòlids i números a l’abast.
el sol tebi a la pell, els amics a la vora, i el sentiment al costat. motivats , només, per viure intensament el present.
el sol tebi a la pell, els amics a la vora, i el sentiment al costat. motivats , només, per viure intensament el present.
estoc de coc
120mt V+ (variant de sortida) equipada
i 5 o 6 llargs variats i repartits per tots al voltant de
la mateixa estoc de coc
joan miquel i jesús amb ester i pau
el 9 de novembre del 2008
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.