Desprès de molts dubtes i canvi de plans, que si la Wild, la Guineu o la Tal com raja, finalment a les set i cinc per fi ens decidim per Tal com raja.
En arribar a Montanisell sorgeix un dubte, ens diu la resse ‘des de la pista de Montanisell-Santa Fe, seguir el peu de l’espadat’. La pista en Xavi ja la coneixia , malgrat que no ens queda prou clar per on havien d’agafar la via. Un cop a la pista, començo a recordar que ja havia estat un cop amb Joan Miquel i que varem deixar el cotxe en un revolt molt pronunciat. A partir d’aquí baixem uns metres per un petit corriolet per anar a buscar el peu de paret. En flanqueig i en pujada anem seguint la muralla fins trobar l’esperó situat entre dos canals que en J. Jover adjunta a la seva piulada.
En agafar contacte amb la via, la cosa de principi ja es presenta seriosa. Un díedre força vertical i amb preses justes amb un pitó d’anella, per sort la fissura ens permet d’anar equipant. Ja sabem al que venim, és un itinerari de caràcter aventurer i les assegurances son justes i cal anar mirar el terreny per divisar algun espit o pista, allà on ja no és tant evident, com al segon llarg, que agafa tendència cap a la dreta per anar a cercar l’esperó. Ja en aquest, la roca ha millorat i tot que trobem algun tros una mica herbós, la roca és bona i amb uns canalons que ens recorda la sud del ‘Pedra’.
Veiem un espit en el següent llarg, deduïm que és aquest el que JJ. ha tingut de col•locar nou per subtracció d’un pitó. És una pena, que per culpa dels lladres, en un lloc que pot anar una peça, finalment es tingui de quedar una d’expansió. En qualsevol cas, ha quedat força ben protegit. Sense això segurament haguéssim baixat, la fissura no permet de posar res més i son passos que cal apretar.
Ja a la ultima part del esperó, un flanqueig i anar a cercar un díedre fissura, la resse ho marca ben clar. La sorpresa, es veure que tenim dos per triar i aquí no tenim cap pista. Fem ‘pito-pito’ i triem la de l’esquerra. Amb calma però i anant protegint a la petita fissura, fins a trobar a uns metres una sabina que penja una baga. Estem salvats.
En arribar a casa, agafo el telèfon: Joan?, situat a R4, flanqueja a l’esquerra. Quin díedre agafes? . El de l’esquerra, em diu sense dubtar. Ja en el seu dia, quan la varem obrir, ens ho miràvem però acaba en tururú i ens decidirem per el de l’esquerra. Segons em comenta, en aquest punt, també han robat un altre clau que ells van deixar en obrir-la.
Ves a saber, a quina paret hi son en aquest moments...
15 novembre 2008
Sant Joan / Tal com raja
Arseni, Xavi i Jesús.
En arribar a Montanisell sorgeix un dubte, ens diu la resse ‘des de la pista de Montanisell-Santa Fe, seguir el peu de l’espadat’. La pista en Xavi ja la coneixia , malgrat que no ens queda prou clar per on havien d’agafar la via. Un cop a la pista, començo a recordar que ja havia estat un cop amb Joan Miquel i que varem deixar el cotxe en un revolt molt pronunciat. A partir d’aquí baixem uns metres per un petit corriolet per anar a buscar el peu de paret. En flanqueig i en pujada anem seguint la muralla fins trobar l’esperó situat entre dos canals que en J. Jover adjunta a la seva piulada.
En agafar contacte amb la via, la cosa de principi ja es presenta seriosa. Un díedre força vertical i amb preses justes amb un pitó d’anella, per sort la fissura ens permet d’anar equipant. Ja sabem al que venim, és un itinerari de caràcter aventurer i les assegurances son justes i cal anar mirar el terreny per divisar algun espit o pista, allà on ja no és tant evident, com al segon llarg, que agafa tendència cap a la dreta per anar a cercar l’esperó. Ja en aquest, la roca ha millorat i tot que trobem algun tros una mica herbós, la roca és bona i amb uns canalons que ens recorda la sud del ‘Pedra’.
Veiem un espit en el següent llarg, deduïm que és aquest el que JJ. ha tingut de col•locar nou per subtracció d’un pitó. És una pena, que per culpa dels lladres, en un lloc que pot anar una peça, finalment es tingui de quedar una d’expansió. En qualsevol cas, ha quedat força ben protegit. Sense això segurament haguéssim baixat, la fissura no permet de posar res més i son passos que cal apretar.
En arribar a casa, agafo el telèfon: Joan?, situat a R4, flanqueja a l’esquerra. Quin díedre agafes? . El de l’esquerra, em diu sense dubtar. Ja en el seu dia, quan la varem obrir, ens ho miràvem però acaba en tururú i ens decidirem per el de l’esquerra. Segons em comenta, en aquest punt, també han robat un altre clau que ells van deixar en obrir-la.
Ves a saber, a quina paret hi son en aquest moments...
15 novembre 2008
Sant Joan / Tal com raja
Arseni, Xavi i Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.