Salta al contingut principal

dalí me pone

ahir pescaven rat-penats mentre la novia xinesa ens feia companyia. el meu company banquer ens va assegurar a cada llarg de corda, mentre l'amic a l'atur s'ho mirava
darrera la valla tot comentant-ho amb el senyor jubilat de torn.
ahir creixien flors marcides als micèlids del rovelló i la cotorra verda i cridanera, encetava un vinil dels zèppelin.

avui m'han sortit tres fills, quan ja fa temps que no tinc regla.l'assessora d'esperit m'ha fet riure, i la que em venia un pis, avergonyir.
que es millor?, plorar o morir?.
sens dubte avui he rigut, quan m'han dit que estava arruïnat.
he plorat, quan he sentit l'acudit, i m'ha faltat l'alè quan m'he adonat del sexe dels àngels.

i dema...tot ve donat. som, fem, i desitgem... 




al pic dels conillers 
el joan miquel i el lluís van fer la DEL GUILLEM
el wolfgang i el pere joan amb l'ester i el pau van fer la DIRECTE DE L'AVATAR

escassos dos-cents metres de roca bona amb excés de parabolts, el vint-i-cinc d'octubre de l'impresent.

amor i pau

Comentaris

  1. El món es un kleenex... no només em descobriu una bona página bloguera ( un plaer re-coneixer-vos ) (Em sembla que ens vem veure/coneixer a un dels madstages al Run... oi..??? :-))) sino que a més a més em retrobo amb un vell conegut... ( amb el Pau entrenavem al plafó del Athos... amb el Paco Vargas i el Albert... ) Una abraçada per a totos plegats ( i saludeu al Pau si el torneu a veure... :-)))) Salut i muntanyes... !!!!!!!!

    ResponElimina
  2. ei pekas!! il.lusió fa, saber de vells companys. com es que no ens em trobat mai per allà la vertical? serà que entrenavem mes el maxilar que lavantbraç... en fi, encara que virtual la retrobada, benvinguda sigui! salut i petons de lamor i el pau

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano