Faig l'esperó Central del Becco meridionale della Tribolazione sense cordes, una via de roca de 500 metres que porta a un dels cims més guapos del massís del Paradiso. No molt difícil tecnicament però amb una segona meitat vertical, sostinguda i de gran ambient.
Absolutament recomanable aquesta i altres clàssiques de les rodalies (Becco di Balsoera). Lloc magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs, molta i bona roca, poca gent, un refu encantador com a base (ref Pontese)...
També un intent a la cara N de l'Ailefroide (aresta de Coste Rouge) en solitari. Una gran muntanya d'Oisans amb tot el regust de l'alta muntanya: grans desnivells, terreny mixt, poc visitat, accessos i descensos llargs i per glacera. El primer dia remunto Glacier Noir i el couloir de la bretxa de Coste Rouge, on faig bivac.
Després d'una nit passable dins la funda, pujo encara uns 200 metres, però per culpa d'una mala interpretació de la ressenya perdo l'itinerari i molt temps amb anades i vingudes. Finalment baixo amb la cua entre cames i menys bagues a la motxilla (un cert neguit de cara N també influeix en la retirada, tot s'ha de dir). No som res!.
Remuntant el Glacier Noir, contemplo llargament la cara N del Pic Sans Nom, feta amb el Remi fa anys, un record dels que perduren.
Becco meridionale della Tribolazione (foto J Jover)
Ailefroide Cara N (foto J Jover)
Cala Estreta (foto Núria)
Rematem la cosa amb uns dies de relax a la costa.
Joan.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.