Salta al contingut principal

MOMENTS de Pac Vargas

 L'altre tarda (divendres, 11 de juliol a les 20 hores) un grapat d'amics i coneguts (uns 60 o més) varem coincidir a la biblioteca d'Abrera per veure i viure un muntatge audiovisual d'escalada realitzat, dirigit i presentat per l'incombustible Pac Vargas.


Encara estic flipant per l'alt nivell de la projecció. He vist un quants curtmetratges de directors novells de cinema que han obtingut cert reconeixement per part de la crítica especialitzada que en comparació han estat autèntics 'trunyos infumables'.


La combinació molt dinàmica d'imatges, música i extractes de text ha estat del tot encertada. Durant els aproximadament 45 minuts de durada es repassen mitjançant imatges, algunes molt espectaculars i entranyables,  els capítols de Montserrat, Montrebei, Ordesa,  Naranjo de Bulnes, Yankeelandia i La Neu de forma molt fluida.


Chapeau, mon ami !!!


Jans

Comentaris

  1. Joaquin Escolar15/7/08 10:29

    Estoy totalmente de acuerdo con Jean, este montaje desborda sensibilidad, los textos, tan importantes como las imágenes, consiguen ver desde el lado mas humano, un deporte que no solo desprende adrenalina. Puede que no tenga nada de técnico en cuanto escalada, y que no aporte una lección practica de cómo afrontar una pared, pero sin duda ha conseguido despertar en mi, que no soy escalador, la curiosidad de cómo se puede fusionar el sufrimiento con la naturaleza, creando de esa mezcla un momento….MOMENTS. Gracias Paco por descubrirte, tu siempre tan hermético……

    ResponElimina
  2. Carles Canós15/7/08 16:40

    Ostres Pac, que callat tho tenies! Mhagués agradat saber que feies aquest passe i hagués vingut! Be, recordat la propera vegada, que visc al costat!!!

    ResponElimina
  3. Josep Coll21/7/08 21:38

    PAC: jO TAMBE HAURIA VINGUT, SI HAGUES TINGUT NOTICIA UNA ABRAÇADA JOSEP

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano