Salta al contingut principal

MOMENTS de Pac Vargas

 L'altre tarda (divendres, 11 de juliol a les 20 hores) un grapat d'amics i coneguts (uns 60 o més) varem coincidir a la biblioteca d'Abrera per veure i viure un muntatge audiovisual d'escalada realitzat, dirigit i presentat per l'incombustible Pac Vargas.


Encara estic flipant per l'alt nivell de la projecció. He vist un quants curtmetratges de directors novells de cinema que han obtingut cert reconeixement per part de la crítica especialitzada que en comparació han estat autèntics 'trunyos infumables'.


La combinació molt dinàmica d'imatges, música i extractes de text ha estat del tot encertada. Durant els aproximadament 45 minuts de durada es repassen mitjançant imatges, algunes molt espectaculars i entranyables,  els capítols de Montserrat, Montrebei, Ordesa,  Naranjo de Bulnes, Yankeelandia i La Neu de forma molt fluida.


Chapeau, mon ami !!!


Jans

Comentaris

  1. Joaquin Escolar15/7/08 10:29

    Estoy totalmente de acuerdo con Jean, este montaje desborda sensibilidad, los textos, tan importantes como las imágenes, consiguen ver desde el lado mas humano, un deporte que no solo desprende adrenalina. Puede que no tenga nada de técnico en cuanto escalada, y que no aporte una lección practica de cómo afrontar una pared, pero sin duda ha conseguido despertar en mi, que no soy escalador, la curiosidad de cómo se puede fusionar el sufrimiento con la naturaleza, creando de esa mezcla un momento….MOMENTS. Gracias Paco por descubrirte, tu siempre tan hermético……

    ResponElimina
  2. Carles Canós15/7/08 16:40

    Ostres Pac, que callat tho tenies! Mhagués agradat saber que feies aquest passe i hagués vingut! Be, recordat la propera vegada, que visc al costat!!!

    ResponElimina
  3. Josep Coll21/7/08 21:38

    PAC: jO TAMBE HAURIA VINGUT, SI HAGUES TINGUT NOTICIA UNA ABRAÇADA JOSEP

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...