Salta al contingut principal

Miranda del Ossos via Lusilla

 Volíem  provar de anar a la paret de l'Aeri. Sabíem que havíem de entrar tard, varem esmorzar tranquil·lament i posat romb cap al pàrking de Sta. Cecília. Sortim del cotxe, aixequem el cap i, efectivament com en va dir Pere-Joan, la paret és com una megapaella. Allà estava tota ella, radiant i, sense cap raconet d'ombra.

Desprès de calcular que fins les duges o tres de la tarda no n'hi haurien possibilitats de enfilar-se a cap via de la paret, ens dirigim al refugi i comencem la tria. La decisió final va ser per la Lusilla, tot i que no sabíem de cert com la trobaríem. Vaig copiar la generosa resse que hi ha al taulell del refu i anem-hi. Prop de quarts de dotze entravem per la Gironella.

La via pràcticament està equipada, malgrat que en els llocs perillosos només tacs que fan pena mirar-los, caldria alguna cosa més. Les reunions reforçades amb dos parabolts i en els trams d'artifo, abundància d'ells, fins al límit de fer-ho en A0. Per la resta del equipament, infinitat de tacs en un estat ruïnós, sort dels friends que et deixen reforçar-los. L'estat en general de la roca es bastant mediocre, no tenien mai la seguretat de quina presa petaría. A partir de la tercera tirada, millora una mica, no gaire més. Valoració: poc recomanable, molt difícil i que cal emplear-se a fons.

Finalment i a pesar de tot, baixem contents d'haver fet una via que per mi, ha estat sempre emblemàtica i a una agulla força elegant de la paret nord d'Agulles.






29-06-2008  Miranda dels Ossos

via Lusilla, entrada per la Gironella. 190mts. 6a/A0. Ressenya

Cordada: Miguel Murillo/Jesús Alejandre.

Comentaris

  1. Albert Cogul27/7/09 12:52

    Lusilla 25-07-09 Albert Cogul i Jesus Almarza Via impressionant amb roca molts cops dubtosa, recomanable començar per la Gironella, ja que el primer llarg de la Lusilla IV, et jugues el jeto, es una gravera, el següent llarg, si vas ve en 6a, pots tirar be, tot i que hi ha sobre tot abans d’ entrar a la role, alguns cantos que tibar d’ ells, es un autèntic acte de fe per mi 6a A1. El tercer llarg, esta tot equipat amb parabols, menys el petit díedre final, fàcil A0 v-. El següent es força sever, amb parabols al primer tram, però amb sortides en lliure obligades i la fissura final força exigent 6a A1. Cinquè llarg, sortida dura A2 i un altre acte de fe, v+ sobre cantos que estan mes fora que dins, al cap de 10 metres V, la millor roca de la via, últim llarg de pur tràmit. Ojo a la aproximació del ràpel, desprès del collet, et pots fotre una bona galeta. En definitiva, via immensa a una paret magnifica, molt recomanable i severa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano