m’estic preparant a l’ombra de un gros margalló, son las vuit i trenta minuts, però el sol pica fort ja aquesta hora, i la curta aproximació al pic del martell m’ha fet suar de valent.
no veig cap instal·lació de r a la roca lligo l’extrem de la corda a uns matolls de peu de via. m’enfilo un parell de metres i veig tres burils... dons bé, torno a lligar la corda.vaig pujant a poc a poc, la calor i el fet d’anar sol em fan ser mes prudent de l'habitual. poso una cinta a la r-1 i continuo fins la r-2 ja que les tirades son curtes i no hi han problemes de fregament. feia molt de temps que no escalava al pic del martell. m’agrada. em fa reviure temps pssats...bastant passats...i el tipus d’escalada amb bons cazos es la que em va.
munto reunió, rapelo, i torno a pujar fins la r-2. he deixat la motxilla lligada a la corda per recuperar-la.començo a tibar de la corda i... merda!! he desfet el nus dels
burils, però no pas el dels matolls..torna a rapelar i fes les dos tirades per tercera vegada!
començo a tenir símptomes de deshidratació i em plantejo abandonar...que collons! em dic. no seràs capaç d’abandonar a una via de castelldefels...segueixo unes assegurances, que no se si pertanyen a la meva via o a la mecano que va al costat.a l’hora de recuperar el material d’aquest llarg ho faig amb la motxilla a sobre, no tinc ganes que s'atasqui i tingui una altre tirada de propina...
l’últim llarg 6b , el solvento amb dos passos de baga . ja no estic per hòsties.l’aigua que em vaig racionant, esta calenta, la roca crema només tocar-la, i el sol em cau com una llosa al damunt. arribo al cim, desprès de recuperar el material marejat com un ànec. ara son les dotze tocades.
col·loco el material a la motxilla i enfilo cap el cotxe, tot ensopegant amb les punxegudes pedres del cim del pic del martell.tinc que parar de tant en tant perquè m’ofego de la calor. ja a la carretera descanso cinc minuts a l’ombra d’un arbre i em venen ganes de vomitar... no surt res, doncs no tinc res a l’estómac...
amor: pau! estàs tonto o que? tants anys escalant i vens aquí a putejar-te d’aquesta manera. arribes mitja hora tard, fas una tirada de mes, portes poca aigua, i a sobre portes una samarreta negre...
pau: bueno, son errors logístics, pensava que arribant a les vuit, només trigaria un parell d’hores a ser a dalt...
amor: si si, quina falta de previsió...
pau: i tu que... la previsió en persona... a vegades t'en vas i a vegades vens. a vegades fas feliç i d’altres fas mal...molt de mal...
amor: no t’equivoquis, jo sempre hi soc..d’una manera o un altre, sempre i soc. en tu, en aquell, i en l’altre, tots podeu estimar i ser feliços, encara que a vegades us faci patir, es només per que apreneu a créixer. després de cada ensopegada, es pateix, s’aprèn i es creix. com tu en aquesta ultima escalada...
PEOR IMPOSIBLE
pic del martell
115mt 6b (o A0) cintes,reverso,shunt i soloist.
amor i pau el 28 de juny de 2008
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.