Dissabte ja varem fer una agosarada escalada amb en JM, desafiant els elements, i no es varen atrevir a plantar-nos cara. Molt de nubol pero res d'aigua.
Aixi varem poguer estrenar la temporada a la vessant nord, repetint la STAE a la pared de Sta. Cecilia. Via guapa, variada i reequipada. Molt recomenable. Te uns quants llargs força bonics, amb escalada de tot tipus: Entrada cutre però apurable (8 metres i despres flanqueix fins a R d'uns 20)
Diedre quasi perfecte on et pots assegurar on vulguis amb 4 friends, llargs de placa amb bona roca correctament assegurats, xemeneia final de mides ergonomiques per no patir ni els baixets ni els llargaruts... Tot plegat amenitzat amb alguns llargs entre mig de tanta disfrutada, de algun tram que li dona picanto a la via; no oblidem que te quasi 300 metres i no tot son flors i violes!
La via acaba al cim de la paret, tot i que la sortida directa per l'ultim llarg, la verem fer per la ferrata ja que no vaig saber veure cap buri per superar l'ultim pany de paret! Igualment val la pena. després podem continuar fins al cim de sant Geroni per el camí penjat que continua de la ferrat Teresina (foto inferior) o baixar per la ferrat Teresina.
Escalar a la vessant nord de Montserrat es una experiència mística, dels llocs que donen sentit a l'escalada i on sempre he trobat tot allò que busco en apropar-me a les muntanyes..
Apa, salut!
Carles Canós Astort
Soc Josep Lluis Giral y juntament amb el Ramon Prades y dos o tres amics mes vam obrir aquest itinerari fa nomes 34 anys. Gracias per els vostres comentaris tan agradables que feu de la via. Per nosaltres i especialment per mi mateig, me ompla molt saber que el esforç de uns cuant serveig encara avui, per que daltres puguin gaudir de lo que sempre em estimat tots plegats. Gracies.
ResponEliminaOstres Josep, quina sorpresa veure que en aquesta tribu hi som tots! (o quasi). Doncs felicitats per la via, es una gran clàssica. Sempre que faig un recorregut així, penso en les sensacions dels primer aperturistes, buscant-se la vida per anar enllaçant tirades, lemoció danar descobrint els diferents paratges i amb lincertesa de les dificultats desconegudes de mes amunt... Tot plegat AVENTURA! Aquesta via la vaig fer fa uns anys i recordo acabar al cim. Ara, amb parabolts, no vaig ser capaç de veure cap xapa per assegurar el pas del mur final. Ja era així? El mes probable es que amb el pas dels anys mhe tornat mes prudent (per no dir covard). Si ho recordes, ja mexplicaràs com la vareu acabar. Una abraçada. Carles Canós
ResponEliminaHola. Jo soc laltre que vaig obrir la via STAE juntament amb en Giralt. Malgrat els anys passats, encara anem mantenint lespirit la ilusió i una mica de força. Per casualitats de la vida vaig fer la via STAE dissabte passat, el mateix dia que vosaltres,amb el meu amic Felip Linares. Vaig quedar molt content de com va quedar i aprofito desde aquestes línies per felicitar els companys Antonio Garcia Picazo i Ramon Samarra que van ser els que la van reequipar. En anteriors repeticions vaig passar molta por amb el nostres burils rovellats i els tacs podrits. També es van currar molt be el camí daproximació que avans era una selva. En quan a la sortida , no vam tenir cap problema en seguir la via. Des des el cim del torreò hi ha un parabolt que et permet agafar la pared amb un pas llarg i des de aqui vas trobant burils vells i algun parabolt, (v) en flanqueix a la dreta. Fas reunió i pujas una canal facil (III) fins al coll que ens separa del cim. Des de aquí hi ha un spit a uns 10 metres que es veu perfectament (IV+) i sense cap mes assegurança arrives al cim amb dificultat decreixent. La propera vegada potser posarè un altre spit ja que els anys pesan i no som tan agoserats com avans. Aprofito a saludar al Pere Joan, jo vaig seguint els teus comentaris per la Web. Felicitats per la vostra feina. Els vells roquers no moren mai.
ResponEliminaCarles: Nosaltres tambe patiam como to-tom. El mur final, el vam obrir el ulltim dia de apertura, despres de dos dias sencers de via, amb vivac a la cova. El mur el vaig fer amb tres o cuatre pasos de mig A0-A1 que eran: 1º Una pitonisa falcada amb fusta. 2º Un buril mig sortit, perque el ambien com ya sabs era delicat y 3ºy 4º No recordo si un altre pitonisa o be un marlec petit amb una bagueta y despres lliure fins la reunio. Mol dificil i exposat, pero no teniam mes remei que arriscar. Ja era tard y la nit era molt a prop. Despres varem rappelar mes o meins 8 rappels, de nit fosca sense llum y per la que creiam era la Mas Guasch o similar, no ho sabem. Portabam 10 cordes a la esquena, material per dormir, y tota la ferralla de una apertura. No ens vam matar de miracle. Eram joves y ens trobabam forts. Salutacions per a tots.
ResponEliminaGracies endarrerides per la resposta. Al llegir cròniques com aquesta magafa enveja i admiració. Ara Ramon, amb això que mhas dit mhas picat! Haure de tornar a veure si trobo aquest spit a 10 metres! Em va estranyar perquè la primera vegada que la vaig fer vaig acabar la via al cim. Serà que la vista també fa figa! :) Salut companys
ResponElimina