Com que aquesta tarda he quedat a Andorra pujo sol en el cotxe per tal de seguir viatge després de l'escalada. Poso un cd molt antic que per casualitat vaig retrobar després de molt d temps, L'Ovidi recita Salvat-Papassieit.
Queden algunes boires dels rruixats de la nit que es van esvaint i exageren l'ambient humit i fresc d'aquest matí. Travessant els camps de blat d'un color verd intens contrastat pels vermells encara més intensos de les roselles, amb les boirades, l'Ovidi i tot plegat, em sento transportat al passat. En aquells temps en que anar a escalar era quelcom més que una activitat esportiva, Recordo aquelles sensacions que em feien sentir tan viu i feliç... i les trobo a faltar.
Però avui sembla que l'atzar i la voluntat dels companys que no han pogut i els que no han volgut acompanyar-nos, em porta això del que acabo de parlar. Hem sortit de casa amb una il·lusió compatida i la complicitat dels companys és total. També em fa molta il·lusió tornar a compartir la corda amb en Solé després de 14 !! anys de no haver-ho fet.
El dia per fi ens acompanya i no plou ni sembla que ho vulgui fer. Més aviat el problema avui podria ser la calor i per això la via que volem fer és ideal. Està orientada al NW i no hi toca el Sol en tot el dia. Un itinerari molt recomanat per dies de calor, doncs, Això si, no us deixeu l'aigua.
La via es poc recomanable als amants del grau i l'alta dificultat. Si mires la paret i et demanen quin seria l'itinerari més lògic, segur que obriries aquesta via. Aquest n'és el més gran atractiu. La roca hi és molt bona i l'equipament just per passar-ho be sense passar angúnies encara que no tot son parabolts. La pega: Els trams herbosos i la discontinuïtat. Tot i així la recomano efusivament als amants de l'excursionisme vertical.
RESUM
Dissabte, 14 de juny de 2008
Alt Urgell. Roca Narieda. Via Xelo-Bam. 475m 5c/Ae. Ressenya
Material: El que diu la ressenya és suficient.
Horari: Hem estat sis hores una cordada de tres.
Aproximació i baixada: Si seguim les indicacions de la ressenya es va trobant prou bé, però cal parar-hi atenció perquè és molt fàcil perdre's.
Cordada: Josep Solé , Joan-Miquel Horrillo, Pere-Joan Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.