Salta al contingut principal

Roca Narieda. Via Xelo-Bam

Com que aquesta tarda he quedat a Andorra pujo sol en el cotxe per tal de seguir viatge després de l'escalada. Poso un cd molt antic que per casualitat vaig retrobar després de molt d temps, L'Ovidi recita Salvat-Papassieit.

Queden algunes boires dels rruixats de la nit que es van esvaint i exageren l'ambient humit i fresc d'aquest matí. Travessant els camps de blat d'un color verd intens contrastat pels vermells encara més intensos de les roselles, amb les boirades, l'Ovidi i tot plegat, em sento transportat al passat. En aquells temps en que anar a escalar era quelcom més que una activitat esportiva, Recordo aquelles sensacions que em feien sentir tan viu i feliç... i les trobo a faltar.

Però avui sembla que l'atzar i la voluntat dels companys que no han pogut i els que no han volgut acompanyar-nos, em porta això del que acabo de parlar. Hem sortit de casa amb una il·lusió compatida i la complicitat dels companys és total. També em fa molta il·lusió tornar a compartir la corda amb en Solé després de 14 !! anys de no haver-ho fet.



El dia per fi ens acompanya i no plou ni sembla que ho vulgui fer. Més aviat el problema avui podria ser la calor i per això la via que volem fer és ideal. Està orientada al NW i no hi toca el Sol en tot el dia. Un itinerari molt recomanat per dies de calor, doncs, Això si, no us deixeu l'aigua.

La via es poc recomanable als amants del grau i l'alta dificultat.  Si mires la paret i et demanen quin seria l'itinerari més lògic, segur que obriries aquesta via. Aquest n'és el més gran atractiu. La roca hi és molt bona i l'equipament just per passar-ho be sense passar angúnies encara que no tot son parabolts. La pega: Els trams herbosos i la discontinuïtat. Tot i així la recomano efusivament als amants de l'excursionisme vertical.



RESUM

Dissabte, 14 de juny de 2008

Alt Urgell. Roca Narieda. Via Xelo-Bam. 475m  5c/Ae. Ressenya

Material: El que diu la ressenya és suficient.

Horari: Hem estat sis hores una cordada de tres.

Aproximació i baixada: Si seguim les indicacions de la ressenya es va trobant prou bé, però cal parar-hi atenció perquè és molt fàcil perdre's.

Cordada: Josep Solé , Joan-Miquel Horrillo, Pere-Joan Bosch 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...
13 comentaris
Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...
15 comentaris
Més informació