Salta al contingut principal

Bonington i l'Havana a La Pastereta

 Després d'un mes d'atur degut a les pluges, decidim de sortir entenent que hi haurà una treva de mal temps fins a la tarda del dissabte. Efectivament, escalem amb el cel tot tapat i amenaçador fins que en  els darrers rappels comença a ploure, però que no arriba a arrencar  amb força.

Proposem d'anar al serrat de La Pastereta, amb vies curtes i relativament assequibles i assegurades i descens amb rappels sobre parabolts i sense problemes. Me'n havíem parlat molt bé del Diedre Bonington i avui, amb aquest temps tant insegur, és el moment idoni per anar-hi, ja que la via es curta i difícilment hi destinaríem una jornada de bon temps per fer aquesta via, i de pas pensem que, si el temps aguanta en podrem fer alguna mes.

Realment el Diedre Bonington és una via curta però és una petita joia amagada, bona roca, dificultat assequible (V) i assegurances justes, de fet mínimes però posades estratègicament amb molt bon criteri. Una via d'aquelles per portar a gent a descobrir els plaers de l'escalada. El que no ens va agradar és la col-locació dels parabolts dels rappels, ja que només hi ha un parabolt dels 2 que té anella i vam tenir que deixar alguna baga per unir els dos parabolts per allò de la seguretat

La via de l'Havana Club és una altre petita joia, però aquesta molt mes difícil, ja que el segon llarg és una placa desplomada amb dificultat de continuïtat (6c+), que acabes sense piles al braços, però està equipada perquè puguis pujar fent passos de6a i de A0 i així ho acabem fent nosaltres i acabem, com no, igualment fets pols dels bracets. Però ademes de la joia de la segona tirada hi ha el quart llarg que és una passada de guapo amb una roca 10, amb forats i presses que et permeten remenar-t'hi gaudint com mai.

Una vegada arribats aquí aconsellem remuntar (II) pels rostolls fins a divisar a l'esquerra l'última reunió del Bonington i d'allí baixar rappelant, ja que el que resta ja no té massa o cap interès.

En definitiva un dia molt ben aprofitat per entrenament, fisic i mental, pensant en jornades posteriors i horitzons compartits.


I així, passant cops de mar, veient com el vaixell s'escora.

No us embarqueu amb qualsevol. (Popeye).


Joan Miquel

Dissabte 31 de Maig de 2008.


Montserrat. La Pastereta.

Vies: Diedre Bonington, 130m. V

 i Havana Club, 140m. 6c+ (6a/A0)

Material: Diedre Bonington, 5 cintes i un alien petit. Descens per la  mateixa via en 2 rappels i una desgrimpada.

Havana Club,12 cintes i algun friend mitjanet.  

Descens pel Diedre Bonington o bé anar cercar els rappels de la Funció  Clorofilica, mes a la dreta del serrat.

Cordada: Jesús Alejandre i Joan Miquel Horrillo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano