Salta al contingut principal

Cresta de Crabèra, Canal Fonda

 Aprofitant les darreres nevades i aquest bon temps, he fet una canal ben guapa a la Cresta de Crabèra (Baix Aran).

La tarda de dijous faig l'aproximació (1000 m) fins al peu de la cara S.O. de la cresta de Crabera, busco un replanet i amb lo posat espero que la fresca de la nit regeli la neu (em foto de fred). A les 3 de la matinada de divendres encenc el frontal i vaig fent per terreny fàcil de neu i algun sector delicat de mixt (600 m). A primeres hores del matí sóc al cim i a l'hora de dinar a Les.

Bones condicions en conjunt i temps esplèndit.


Vista al S des de Tuc de Canejan (massís de la Maladeta al centre).


Salut. Joan

Comentaris

  1. Jaume Llanes22/5/08 15:44

    Hola Joan! Felicitats per lobertura. No pares mai dobrir rutes de tota mena per tot arreu! Malegro que hagis anat a aquesta zona tan oblidada, que jo estimo molt. Sàpigues que la punta que assenyales no és el Tuc de Canejan, sinó una punta secundària situada entre el Tuc de Crabèra i el Tuc de Canejan (és el tercer que ve després del que corona la teva via). Com que el conjunt de la cresta sanomena Cresta de Crabèra, per ser més precisos crec que valdria la pena posar-hi aquest topònim o, en tot cas, Tuc de Crabèra, ja que aquest és molt a prop. Jaume Llanes

    ResponElimina
  2. Joan Jover24/5/08 12:23

    Gràcies per laclariment, Jaume. Ja se que aquest és el teu terreny i que hi has fet molta cosa (que bé que quedin aquests espais verges mentres el personal es baralla per obrir una variant al Gra de Fajol). Malegra contactar amb tu, precisament vaig demanar a Cossetània alguna referència teva (curiosament em van dir que no tenien ni correu ni telèfon!). Et volia dir si tenies una foto frontal (amb neu) de la Cresta de Crabèra per tal didentificar millor la canal Fonda (a la meva foto queda oculta). En relació al comentari que em fas, ja ho tindré en compte. De totes maneres tinc el teu llibre (Muntanyes de Canejan) i vaig veure que a la cota 2654 lanomenes Canejan, situat a menys de 100 m don surt la meva via (ho se segur perquè anava amb gps i vaig fer diverses medicions). Per això vaig utilitzar el nom daquest cim. Et deixo el meu correu i si mescrius o em dones el teu aprofitaré per consultar-te una cosa del Tuc dErmer: jjover@mesvilaweb.cat Fins aviat. joan

    ResponElimina
  3. Joan Jover25/5/08 23:22

    Hola, Us torno a enviar la ressenya de la canal Fonda. Per error vaig anomenar aquest cim Tuc de Canejan, però és més exacte anomenar-lo Cresta de Crabèra (el Canejan propiament dit es troba força més al S.E.) Gràcies i perdoneu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano