Hola tribu!
Aquest finde, complint amb una tradició que ja fa uns anys tenim establerta amb un company de muntanyes, varem muntar la sortideta hivernal d'enguany i em anat al Posets. Com junts només em fem una d'aquestes al any, no em pregunteu perquè, aprofitem per fer-la ben grossa. El corredor Jean Arlaud, a la vessant oest, va ser la ruta escollida.
Feia anys que aquest encaixonat corredor ens atreia.
En Jean Arlaud i un parell d'amics van ser els primers en atrevir-se a recorre'l. Pots comptar com anirien equipats, de roba i material allà per any 27...
El corredor en si, a priori i segons algunes ressenyes i descripcions, es fàcil. A la guia del Quintana diu "Material: Piolets i grampons."
Son uns 250 m. de 45-50º amb ressalts de fins a 60º. Lo difícil, i per això l'havíem anat deixant durant tants anys, son els 1800 metres de desnivell que et tens que mamar des del cotxe fins al cim. La pista que et porta als prats de Viadós estava impracticable. D'arribar-hi, t'estalvies uns 200 metres.
Actualment, acostant-te als cims pirenaics al hivern pots veure la realitat d'aquest suposat canvi climàtic que alguns polítics botiflers encara posen en dubte. Sol, ni un núvol i uns gruixos de neu preocupants. Tal es així que un corredor que en teoria te que estar tooot tapadet de neu, permetent una plàcida i rapida ascensió amb "Piolets i grampons", ens va regalar uns ressalts de mixt i gel que van fer l'ascensió mes interessant.
Preveient que al Quintana li mola ressenyar les seves ascensions a la baixa, varem portar una corda, un parell de cargols de glaç i un friend. Afegir que si algú hi vol anar, porti també 3 bicoins dels mitjans i un parell de clauets. Amb tot això, pots assegurar els ressalts de roca i muntar alguna reunió per assegurar la secció.
Dúiem un Desnivel amb l'article monogràfic del Posets, i rellegint els altres articles de la revista, veig una d'aquelles entrevistes a un superman de les muntanyes, en Triolet, i com explica que per fer els horaris astronòmics que feien amb en Loretan, es fotien uns "ramasses" de la hòstia per les vessants nevades del Everest (el famós "culenbajen" però a la francesa i frenant amb el piolet).
Doncs nosaltres no anàvem a ser menys! Emocionats per la lectura recent, ens varem fotre unes "ramassejades" per les pales del Posets. Uns mañicos que ens duien mes d'un hora d'avantatge i mes prudents que nosaltres, ens van veure com els avançàvem, mentre anàvem foten crits. Me'ls vaig mirar mentre els avançàvem i recordo dues boques obertes...
Amb tot, una gran jornada d'aquelles que arribes al cotxe fos, tip de caminar i buit d'haver-ho donat tot, però ple de satisfacció. Moments d'aquells que una mandarina, un glop d'aigua i un cigarru et fan sentir l'home mes feliç!
De cotxe a cotxe 24 hores, amb un vibac a mitja pujada i anant en plan gaudir, fent paradetes, fotos i demés. Mes entrenats o maquinorros, potser ho poden fer en una jornada intenssissima.
Joaquim Flix i Carles Canós
Apa, salut!, Carles Canós Astort
Aquest finde, complint amb una tradició que ja fa uns anys tenim establerta amb un company de muntanyes, varem muntar la sortideta hivernal d'enguany i em anat al Posets. Com junts només em fem una d'aquestes al any, no em pregunteu perquè, aprofitem per fer-la ben grossa. El corredor Jean Arlaud, a la vessant oest, va ser la ruta escollida.
Feia anys que aquest encaixonat corredor ens atreia.
En Jean Arlaud i un parell d'amics van ser els primers en atrevir-se a recorre'l. Pots comptar com anirien equipats, de roba i material allà per any 27...
El corredor en si, a priori i segons algunes ressenyes i descripcions, es fàcil. A la guia del Quintana diu "Material: Piolets i grampons."
Son uns 250 m. de 45-50º amb ressalts de fins a 60º. Lo difícil, i per això l'havíem anat deixant durant tants anys, son els 1800 metres de desnivell que et tens que mamar des del cotxe fins al cim. La pista que et porta als prats de Viadós estava impracticable. D'arribar-hi, t'estalvies uns 200 metres.
Actualment, acostant-te als cims pirenaics al hivern pots veure la realitat d'aquest suposat canvi climàtic que alguns polítics botiflers encara posen en dubte. Sol, ni un núvol i uns gruixos de neu preocupants. Tal es així que un corredor que en teoria te que estar tooot tapadet de neu, permetent una plàcida i rapida ascensió amb "Piolets i grampons", ens va regalar uns ressalts de mixt i gel que van fer l'ascensió mes interessant.
Preveient que al Quintana li mola ressenyar les seves ascensions a la baixa, varem portar una corda, un parell de cargols de glaç i un friend. Afegir que si algú hi vol anar, porti també 3 bicoins dels mitjans i un parell de clauets. Amb tot això, pots assegurar els ressalts de roca i muntar alguna reunió per assegurar la secció.
Dúiem un Desnivel amb l'article monogràfic del Posets, i rellegint els altres articles de la revista, veig una d'aquelles entrevistes a un superman de les muntanyes, en Triolet, i com explica que per fer els horaris astronòmics que feien amb en Loretan, es fotien uns "ramasses" de la hòstia per les vessants nevades del Everest (el famós "culenbajen" però a la francesa i frenant amb el piolet).
Doncs nosaltres no anàvem a ser menys! Emocionats per la lectura recent, ens varem fotre unes "ramassejades" per les pales del Posets. Uns mañicos que ens duien mes d'un hora d'avantatge i mes prudents que nosaltres, ens van veure com els avançàvem, mentre anàvem foten crits. Me'ls vaig mirar mentre els avançàvem i recordo dues boques obertes...
Amb tot, una gran jornada d'aquelles que arribes al cotxe fos, tip de caminar i buit d'haver-ho donat tot, però ple de satisfacció. Moments d'aquells que una mandarina, un glop d'aigua i un cigarru et fan sentir l'home mes feliç!
De cotxe a cotxe 24 hores, amb un vibac a mitja pujada i anant en plan gaudir, fent paradetes, fotos i demés. Mes entrenats o maquinorros, potser ho poden fer en una jornada intenssissima.
Joaquim Flix i Carles Canós
Apa, salut!, Carles Canós Astort
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.