Salta al contingut principal

Peladet - EL forat de la pera

Feia dies que no ens retrobàvem tanta colla. Llàstima que a darrera hora en Francesc ha quedat retingut a casa per obligacions familiars. Tot i així anem cinc i la cosa no promet avorriment. Certament ens ho passem bé. Per començar esmorzem al bar d'Artesa que em va ensenyar en Joan Miquel. Algú es menja un entrepà de cansalada acompanyat d'un bon vi negre (apali!), algú altre una bona botifarra... Així, la cosa ha d'anar bé per força.
 
La boira baixa és molt prima però cada cop hi ha més boira alta. Hi ha grans espais de cel blau i esperem que el Sol ens acompanyi en aquest tranquil racó del Montsec. Altres cops hem arribat a sota zero i hem escalat amb màniga curta. Avui també? Home! Algú ho dubta? Més tard veurem que algú hauria fet be de dubtar. Volíem fer dues vies ja que la paret és molt curta però renoi!, el cel es tapa i la boira ens engoleix...i fa un fred que pela. No tant per la temperatura (uns 4ºC) però si per l'aire gèlid i la manca de Sol. Tot i així tenim temps per gaudir d'una via que va aparèixer en un Vèrtex i que ens havia passat desapercebuda a tots menys a l'Arseni que és qui la proposa. Tant ens sedueix que tots hi volem anar, de manera que acabem els cinc a la mateixa via. Com que és curta no hi ha cap problema el perdre una mica de temps si tots podem pujar per on volem.
 
Us la recomano. Potser no és tant bonica com la veïna de les "maduritas calientes" però tot i així Deu n'hi do. Trams de roca excel·lent, trams amb marcats extraploms de V/V+ tipus Vilanova de Meià, i també algun tram on la roca ens fa anar amb molt de compte (no et deixis el casc).
Pel que fa a l'equipament hi ha claus (repiquem el primer que es movia molt amb una pedra), ponts de roca equipats amb bagues, spits i algun parabolt. Tot i així les assegurances estan molt separades i val la pena reforçar les tirades amb tascons, friends i bagues en savines.
Si hi vols anar, vés al peu de la coneguda "maduritas calientes". Una mica a l'esquerra hi ha una fletxa marcada a la paret i es veu un spit a uns 10 m amunt. És la via directa (no et confonguis amb la nostra). Caminem una mica més a l'esquerra donant la volta a una mena d'esperó fins que trobarem una altre fletxa marcada a la paret. Molt amunt (uns 15m) veurem un spit en una placa just a sota d'unes savines. No desesperis! Abans hi ha una savina (ja té la baga posada) i un clau (el que repiquem). A partir d'allà ja es va veient bastant clar per on tirar.



   
No cal dir que acabem la festa a la fleca d'Artesa tal i com l'hem començat: Menjant.
 
RESUM
Dissabte, 2 de febrer de 2008
Montsec de Rubies. El Peladet
via EL forat de la pera. 170m  6a
material: Semi-equipada. Joc de tascons i friends mitjans i petits. Bagues per sabines i ponts de roca.
Cordades: Arseni Lago i Wolfgang Steinher ; Xavier Bibian, Joan Navales i Pere-Joan Bosch


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano