Un camí molt maco però dificil es aquest "camí", traçat amb molta gràcia a les compactes plaques del Roc dels Collars al costat de la cara sud de Narieda.
Itinerari totalment equipat amb parabolts, no cal portar res mes que cintes i bagues de reunions. Ah! I uns gats que hi vagin, que s'arrapin, ja m'enteneu!.
La via es fa molt bé, tret de la tercera tirada a on hi ha uns passos de 6b, en flanqueig, dificils de trampejar i que al segón li costa molt recuperar el material.
Estava jo en aquest pas, que el Pau havia resolt fent uns passos de flanqueig molt dificils, intentant recuperar la cinta i veien clar que estava a un tris de caure, provocant un pèndol que m'hagués anat a parar al poble veí de Perles (eii, sense exagerar) quan li crido amb aquella veu potent que em caracteritza:
-Pauuuu, que me la fotooooo.....
El Pau em contesta:
- Que diuuuus?. Que et fagi una fotooo?
I ens vam quedar sense "foto", perquè vaig descobrir que en comptes de flanquejar era millor pujar una mica i anar atrapar una bona presa salvadora.... uuuuuufff, Mare de Deu quins pasets!!!. Recomano fer la tirada de primer.
Tret d'aquests pasos, la via és molt disfrutona i recomanable, l'entorn es encara un paratge solitari i ferestec, les assegurances estan molt ben posades, o sigui que practicament li podriem donar un excel-lent de nota. Potser queda una mica curta....
Del cim anem caminant cap a l'esquerra i seguint una mena d'esperó ens porta a un primer rappel de 30m. i després camines una mica fins trobar un seguit de 2 rappels de 50 i 60m fins al terra. (Descens per la via Dioni).
No podia quedar tot aixó en només l'escalada i decidim fer-li una visita a Can Celso al poble proper d'Alinyà, un lloc que es "menja molt malament i que no us el recomano". Alguns de vosaltres ja sabeu lo dur que és anar-hi però és el preu que hi ha que pagar per poder escalar oer aquestes contrades i com que vé tot amb el preu del forfait, doncs que hi farem , no?. Però el millor va ser, parafrasejant el titol d'aquella pel-licula, les "filosofies de la puta vida" a on ens va abocar la sobretaula. I la `pregunta és: vadria la pena anar a escalar si no puguessim fer aquests apats de germanor?. Mmmmmmm, dificil resposta companys i companyes!!.
Roc dels Collars
Via: El Camí de l'Alfons Baró. 210m. 6b
Horari: 3h.
Cordades: Jesús Alejandre/Carles Canós i Pau Tetua/Joan Miquel Horrillo
Itinerari totalment equipat amb parabolts, no cal portar res mes que cintes i bagues de reunions. Ah! I uns gats que hi vagin, que s'arrapin, ja m'enteneu!.
La via es fa molt bé, tret de la tercera tirada a on hi ha uns passos de 6b, en flanqueig, dificils de trampejar i que al segón li costa molt recuperar el material.
Estava jo en aquest pas, que el Pau havia resolt fent uns passos de flanqueig molt dificils, intentant recuperar la cinta i veien clar que estava a un tris de caure, provocant un pèndol que m'hagués anat a parar al poble veí de Perles (eii, sense exagerar) quan li crido amb aquella veu potent que em caracteritza:
-Pauuuu, que me la fotooooo.....
El Pau em contesta:
- Que diuuuus?. Que et fagi una fotooo?
I ens vam quedar sense "foto", perquè vaig descobrir que en comptes de flanquejar era millor pujar una mica i anar atrapar una bona presa salvadora.... uuuuuufff, Mare de Deu quins pasets!!!. Recomano fer la tirada de primer.
Tret d'aquests pasos, la via és molt disfrutona i recomanable, l'entorn es encara un paratge solitari i ferestec, les assegurances estan molt ben posades, o sigui que practicament li podriem donar un excel-lent de nota. Potser queda una mica curta....
Del cim anem caminant cap a l'esquerra i seguint una mena d'esperó ens porta a un primer rappel de 30m. i després camines una mica fins trobar un seguit de 2 rappels de 50 i 60m fins al terra. (Descens per la via Dioni).
No podia quedar tot aixó en només l'escalada i decidim fer-li una visita a Can Celso al poble proper d'Alinyà, un lloc que es "menja molt malament i que no us el recomano". Alguns de vosaltres ja sabeu lo dur que és anar-hi però és el preu que hi ha que pagar per poder escalar oer aquestes contrades i com que vé tot amb el preu del forfait, doncs que hi farem , no?. Però el millor va ser, parafrasejant el titol d'aquella pel-licula, les "filosofies de la puta vida" a on ens va abocar la sobretaula. I la `pregunta és: vadria la pena anar a escalar si no puguessim fer aquests apats de germanor?. Mmmmmmm, dificil resposta companys i companyes!!.
Roc dels Collars
Via: El Camí de l'Alfons Baró. 210m. 6b
Horari: 3h.
Cordades: Jesús Alejandre/Carles Canós i Pau Tetua/Joan Miquel Horrillo
Joan Miquel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.